| |
Petita història cap. Final
 diumenge 3/abril/2011 - 01:48  1094  3
Ha passat el temps. Potser han estat anys, potser tant sols dies...no hi ha un marcador que indiqui quan va començar el canvi, ni quin va ser el punt d’inflexió de tot plegat. Alguns diuen que tot va començar el dia que va embogir mitja ciutat, d’altres asseguren que mai s’ha produït tal canvi. Aquests segons avalen que tant sols va ser un malaurat incident, tres mil quatre-centes vint-i-set persones que van morir producte de la histèria col·lectiva. N’hi ha que culpen a un virus, d’altres a la influència dels astres o de la lluna; cadascú té una explicació del que pot haver causat aquell mal... ningú té la raó.
Els àngels van tornar a la terra, irònicament, tal i com deien les escriptures inventades pels humans. El que no es pensaven els escriptors d’aquestes era que en cap cas venien per ajudar-los ni a emportar-se’ls al cel, ans el contrari, els més devots havien resultat ser les preses més fàcils pels àngels, i havien trobat en ells el millor envoltori per tornar al món material.
En Joel, conegut com el “primer àngel”, mira per la finestra de la seva habitació. És un matí ennuvolat i gris, d’aquells que tant poc agrada als humans i tant agraeix ell. La llum afebleix el poder dels àngels, o més ben dit, el seu poder no té el mateix afecte envers els éssers materials. Estirada al seu llit jeu una dona nua, Gisela és el seu nom, si és que no ho recorda malament. Ara ben poc importa, ja no tornarà a necessitar cridar-la. Finalment la por ha pogut amb ella i li ha aturat el cor. Està d’esquena, amb els llargs cabells castanys escampats per sobre el coixí. Millor, pensa, ja no suportava veure-li més la ganyota de por amb que havia mort. Trenta dies turmentant-la i gaudint amb cada una de les ganyotes i ara li repugnava aquella cara desencaixada sense vida.
-Hola Joel – li diu una veu darrera seu – veig que al final t’has decidit a acabar el joc.
Manel també és un àngel, però ell no entén el plaer de la por, ell prefereix el poder i la submissió.
-Has aconseguit el que volies?- li pregunta en Joel tot girant-se.
-Sí, ho em aconseguit. Jo i l’Anna hem assolit la direcció del govern...els humans són com uns putxinel·lis, els pots guiar cap on vols sense esforç.
-I a partir d’ara què? Ara, els àngels ja ho controlem tot, quin serà el proper pas?
-Bon amic Joel, tu ets molt simple i et satisfàs amb poca cosa. Sí, tenim el poder, però el nostre pla és molt més ambiciós. Primer els donarem tot el que els humans vulguin...ells adoren les riqueses i les petites tonteries que construeixen. Nosaltres les hi construirem millors i més assequibles, els farem dependents d’elles. La idea és que tothom vulgui les mateixes coses, vulgui coses materials i es deixen estar d’idees estrafolàries. Tenim la tele, internet, els mòbils per convèncer-los del que han d’adquirir, serà molt fàcil deixar-los atontats, després ja no hi haurà cap impediment per assumir el poder total.
-Voleu jugar amb tota la humanitat alhora? Això no ho podreu pas aconseguir...
-Tu ets expert en inculcar pors, ens seràs molt útil per controlar-los. Imagina milions de persones espantades per una virus mortal que no existeix, o per un atac terrorista que mai es produirà. Tu saps millor que ningú que quan un humà té por es torna irracional i és fàcilment manejable. Inculquem-los unes quantes idees i seran nostres...
-Però ja teniu la tele per fer això...
-Però volem que siguis tu el que els ho digui...
|
Contactes
Registra´t
