| |
ELS JAPONESOS I ELS RETALLS DEL GOVERN MAS.
 divendres 1/abril/2011 - 03:32  707  0
Al mateix temps que tothom canta les grà cies dels japonesos per tal com han reaccionat davant del tsunami, vivim a casa nostra les conseqüències d’un tsunami econòmic que demostren que els japonesos i nosaltres ens assemblem ben poqueta cosa.
CiU ha trobat la Generalitat pitjor que un solar, perquè un solar voldria dir els comptes a zero i Mas s’ha trobat endeutat fins el coll. Els membres del tripartit van intentar maquillar una mica els números però el dèficit és tan espectacular que ja no ve d’un milió d’euros amunt o avall. La Generalitat no té ni cinc i em temo que si fos embargable els corbs, les hienes i els voltors ja faria dies que l’estarien queixalant.
Deixant de banda l’irresponsabilitat dels membres del tripartit que critiquen les retallades del govern Mas com si a un govern en comptes de donar peixet a la població li agradés fer servir les estissores, que enllaça perfectament en la que fou la seva obra de govern em preocupa molt més les manifestacions dels col.lectius catalans afectats pels retalls.
Els col.lectius catalans afectats pels retalls de la Generalitat són tots. I és que, en el fons, és un problema de pura fÃsica: d’on no n’hi ha no en raja. Si la Generalitat fos una empressa hagués fet fallida. I els estudis econòmics que s’han fet dels bons de la Generalitat a fóra de casa nostra els han equiparat a bons escombraries. O sigui que la solidesa de la nostra economia, vista des de fora, és nul.la.
Davant d’aquesta situació sembla que només hi ha dues actituds possibles. Hi ha l’actitud de fer una vaga a la japonesa, és a dir, treballar més, cobrar menys i estalviar més i hi ha l’actitud catalana que consisteix en fer el ploricó perquè es vol continuar treballant menys, cobrar més i estalviant menys.
Aquesta actitud ploricona no vol saber de números, només vol saber de drets i exactament de drets propis. Als advocats del torn d’ofici se’ls enfot que els metges, els funcionaris i els actors culturals cobrin menys, mentre a ells no els hi toquin els seus honoraris. El mateix passa amb els altres col.lectius respecte dels advocats i la resta, és clar.
Ja es veu que aquesta actitud és una criaturada. Perquè el que s’ha de tenir clar –repeteixo- és aquell principi de la fÃsica – no quà ntica, diria – que on no n’hi ha no en raja. Pots fer tots els marrameus que vulguis davant la font, que continuarà sense rajar. O traduït: que si no generem riquesa, serà difÃcil que la distribuïm. I no només això, que primer em de tornar tota aquella riquesa que no era nostra i và rem manllevar, com aquell qui manlleva aigua d’altres manantials, del Roina posem per cas, i després l’ha de tornar.
No entenc perquè tota aquesta gent que està posant als japonesos pels núvols, no té una actitud davant el nostre tsunami financer que s’hi assembli una mica. Això generaria optimisme, il.lussió i cremariem etapes més depressa. Crec.
|
Contactes
Registra´t
