| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
PORS
 dimecres 30/març/2011 - 06:30  588  3
La BÃblia ja explica que després de les èpoques de vaques grasses vénen les èpoques de vaques magres. I hi ha una havanera que diu que després de la calma ve el temporal. No sé si aquestes afirmacions són radiografies premarxistes del sistema capitalista o si simplement són radiografies de la vida. Diuen els castellans que no hi ha cap mal que duri cent anys, però haurÃem d’afegir que cap bé, tampoc. Potser si només poguéssim viure bé o malament no sabrÃem distingir el bé del mal, de la mateixa manera que suposo que Adam i Eva només foren conscients que havien viscut al paradÃs després que en foren expulsats.
Hi ha perÃodes de la història de la humanitat en els que sembla que tot rutlla i n’hi ha d’altres en que sembla que tot estigui a punt d’ensorrar-se. Naturalment, tant en uns perÃodes com els altres hi ha matisos, però hi ha una mena de percepció general que és la que finalment passa a la història.
Ara vivim un moment de grans dificultats en els que sembla que tot trontolla. No són només les economies dels països capitalistes, també són les revoltes dels països à rabs i el tsunami del Japó i d’altres desgrà cies que malgrat que són menys medià tiques també existeixen. Sembla com si després d’un temps de progrés enlluernant, de sobte, haguem entrat en la tenebra i que la cosa hagi anat tant rà pida que no tinguem ni un faristol ni una espelma per veure on som i cap a on podem avançar.
Jo sóc globalment optimista. Penso que la història de la humanitat és bà sicament positiva i que justament els perÃodes de crisi han servit per tal d’esporgar allò que no funcionava prou bé i poder fer un pas endavant en la següent etapa. Però aquest optimisme no fa que no vegi el patiment de la gent que ha de patir les embranzides del sistema enfurit agafada a un rai enmig de l’oceà .
Pel que fa al sistema capitalista la reacció que fins ara han tingut els governs occidentals és pot ètica i poc democrà tica. Sent bà sicament les entitats financeres les culpables del que ha passat, no s’entén que els governs els hi hagin donat una prioritat absoluta sense depurar-ne responsabilitats. I tampoc no s’entén que – si s’ha decidit salvar les entitats financeres per tal d’evitar que el col•lapse encara fos més gran- no s’hagi tingut la coherència ètica i econòmica de donar pel cap baix el mateix recolzament a les classes populars i mitjanes. L’emparament del món del món de les finances s’ha traduït en un desemparament de les classes populars i menestrals. No hi ha dret.
Les revoltes als països à rabs – que algun analista ha definit com la translació als països musulmans de la revolució francesa – són vistes des d’Occident amb una barreja d’admiració i preocupació. Admiració perquè és evident que no poden continuar per gaire temps aquests estats teocrà tics, feudals en els que els Ãndex de pobresa són brutals i que el repartiment de la riquesa és un insult. Por perquè temem que en comptes d’una societat burgesa i liberal s’hi acabin instal•lant repúbliques islà miques de talibans fanà tics que no només no resoldran els problemes del seu poble sinó que complicaran els dels nostres.
I pel que fa al tsunami hom es queda sense paraules. Fa de mal pair que es pugui esdevenir una onada i pugui arrasar tot el que troba al seu pas. No ens estranya que les centrals nuclears no estiguessin preparades per a aquesta situació, però això no treu que ens faci pà nic. Admirem els japonesos per la seva reacció cÃvica i ordenada i no sabem si aquà seria la mateixa o no ( jo crec que sÃ). I mirem al cel amb ulls interrogants esperant que Déu ens contesti al perquè de les desgrà cies que no entenem.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
