| |
VISITA A CAL DENTISTA
 diumenge 27/març/2011 - 07:50  789  5
Per la Dolors, que fou la meva primera anestèsia.
Sé que pel cap baix cada any he d’anar una vegada a fer-me una neteja de boca. Pel cap baix perquè el sarro es fa amo i senyor de les meves dents i sovint m’han aconsellat que dues vegades l’any seria encara més correcte. El problema és que quan em fan una neteja de bota veig la padrina. Ho passo fatal. I com que les dents no em fan mal no tinc cap pressa per anar al dentista. I com que no tinc cap pressa per anar al dentista el sarro s’acumula i com que el sarro s’acumula, quan hi vaig, encara em fan més mal, etc...
De fet, fou la meva dona la que em va dir: o vas a que et facin una neteja de boca o faig una vaga a la grega. I ja sabem que als homes les vagues a la grega ens posen malalts no en elles mateixes, sinó perquè nosaltres partim de la base que som mascles desitjats i que la nostra femella no pot prescindir de nosaltres i després no només resulta que pot prescindir sinó que ens manipula per tal de fer-nos fer qualsevol cosa.
Després de l’indignació i de la corresponent cura d’humilitat vaig demanar hora al dentista però el dia D, acollonidÃssim, li vaig dir a la secretà ria per tal que anul.lés la visita i s’inventés qualsevol excusa.
Però la dona es va reiterar en la seva vaga a la grega i, finalment, vaig pensar que el més sensat des d’uns quants punts de vista era que anès a fer la neteja de boca, que ja em rescabalaria a la nit del patiment del dia.
Abans d’anar al dentista truco a una amiga per a que m’animi. Tenim una relació tendra i a ella no li costa gens riure. Parlo amb ella i ella em fa de mare, com sovint em passa amb algunes dones. Grà cies.
Però vet aquà que quan em vaig presentar a cal dentista em faltava una autorització. L’infermera em va dir que ho sentia molt, però que no em podien fer la neteja. Li vaig dir a l’infermera que no es preocupés gens ni mica que, fet i fet, m’havia solucionat la tarda i que ja ens veurÃem quan ens vagués de veure’ns (és a dir, mai ).
L’infermera, però, després de riure una estona, em va fer obrir la boca i em va dir: vostè necessita una neteja de boca molt urgentment. Jo vaig pensar que vaja. Ella em va donar hora pel dilluns següent. Jo li vaig dir que si havia de venir tant sà com no i ella em va dir que sÃ, però que si tant malament ho passava m’anestessiarien la boca. Vale ( és un dir, és clar ).
Escapat de la sala de tortures i de tornada a casa recordava la meva primera neteja de boca. A casa dels meus pares ningú no sabia que això existÃs, però la meva promesa –que ara és la meva senyora- va insistir tant i tant en que m’havien de fer una neteja de boca que al final li vaig dir que sà ( amb el casament, la cosa va anar si fa no fa ). Jo pensava que, com m’havia promès ella, allò no seria res, però vaig passar dels pitjors moments de la meva vida. I, a sobre, en sortir, l’infermera em va renyar per com tenia la boca. No la vaig engegar a la merda perquè sóc exalumne de La Salle Bonanova. I pel que fa a la meva dona va ser el dia que més ganes he tingut d’agredir-la. No ho vaig fer i penso que si aquell dia no ho vaig fer ja no ho faré mai. Simplement, ella em volia amanyegar i jo – a ella sà – la vaig engegar a la merda i no và rem partir peres perquè Déu nostre Senyor és sensat i no ho va voler.
El dia d m’anestesien la boca – no sé quantes punxades però com a mÃnim sis – i l’infermera té una hora ben bona de feina. Bà sicament no em fa mal i, quan me’n fa, l’aviso i deixa de fer-me’n. És molt dolça. Molt tendra. No entenc com ha triat aquesta feina, que mira que és desagradable.
Després de la neteja de boca em sento un mil homes i vaig a celebrar-ho a una cerveseria on hi ha la que, pel meu gust, és la millor cervesa del món: la SanktMichlaus. El problema vé que, amb la boca mig adormida, no dec tallar ni pair bé els aliments i que la barreja d’anestèsia i alcohol fan un combinat letal i el meu estòmac s’emprenya amb mi i m’estic prà cticament dos dies al llit fora de combat. És increïble però no em fa mal la boca, no em fan mal les dents sinó l’estomac. Penso que aquestes coses només em passen a mi.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
