| |
Dietari d'un noble. Vull lligar-te
 diumenge 27/mar/2011 - 01:43  1420  1
El personal de l'empresa estava molt content amb el cap de recursos humans. En Josep Novell era un home com cal: proper, flexible, amb una gran sensibilitat social, va fer tots els possibles per racionalitzar els horaris. Les dones eren quasi unanimitat a l'empresa. En Novell va saber lluitar per les seves peticions. A força de dedicació, de reunions i més reunions, i de paraules convincents i meloses, va saber conciliar la vida familiar i laboral de tots els treballadors. No només va adquirir un gran prestigi a l'empresa, sinó que també va ser recompensat institucionalment: el sindicat i la diputació van premiar-lo com "l'home progressista de l'any en l'àmbit empresarial". En Novell anava pels passadissos i també pel carrer esponjat com un gall dindi enmig d'aquell eixam de vespes.
No tot era joia en el cor del nostre home. Estava profundament enamorat -bé, potser encara ho deu estar- de la Sílvia, la telefonista i alma mater dels tripijocs interns. Poques coses li quedaven al gran Novell per lligar la Sílvia; sopars de feina, flors per l'aniversari, postals de Nadal molt ben escrites i un llarg etecètera a vegades una mica ridícul. Els seus trofeus eren per ella, doncs per ella havia aconseguit tantes coses. Sempre la Sílvia era la primera en saber els seus èxits, la primera en tot, sempre la primera. Tot per la Sílvia. La Sílvia, la seva pàtria, la seva bandera, la seva ilusió, el seu insomni. El seu amor, la flama que el mantenia viu i l'encenia i el feia patir.
Ja se sap, va arribar la crisi i els caps es van cansar de tantes regalies. Calia retallades. En Novell s'hi va oposar tant que el van fotre al carrer. Gràcies per tot, Josep, aquí tens les cartes de recomanació que necessitis, les referències que vulguis i una gran liquidació. Gràcies de tot cor, ha estat el dia més difícil. Ens sap molt greu, molta sort, Josep, t'estimem.
Al seu lloc va arribar en Jaume Ferret. No els era desconegut el seu nom. En Ferret havia sortit a la premsa per ser el martell de sindicats, l'home de la tisorada. En Ferret arribava! El terror, l'home del flagell que gastava cinisme i feia uns comentaris que sincerament no calien. Dur, fort, un tipus de vocació militar. Com enyoraven els temps d'en Novell! Què fa en Josep, algú en sap alguna cosa? L'hem de trucar, pobre Josep.
Un dijous al vespre la Sílvia va trucar a la porta del despatx d'en Ferret. Ja no quedava ningú a l'empresa. Què se li presenta, senyoreta? La Sílvia caminava pel despatx amb la suavitat d'un gat, somrient sensualment. S'acostà a la cadira d'en Ferret, es descordà el botó de dalt de la brusa, segurament també el segon, i digué amb veu eròtica capaç de provocar un terratrèmol: -vull que em lliguis, em van els homes que...
No va tenir temps a acabar la frase. Ll'esgarip que va deixar anar en sentir les seves mans a les natges va ser més fort.
|
Contactes
Registra´t
