| |
Petita història cap.9
 divendres 25/març/2011 - 03:34  1161  3
L’à ngel Joel es mira al dimoni als ulls i es concentra tant com pot. No és tant fà cil controlar-los la ment com els humans però sap que n’és del tot capaç. Des de sempre que els dimonis han enganyat i manipulat els humans per posseir-los el seu cos, era la seva forma baixa i bà sica de ser. Els à ngels no s’havien rebaixat mai en mentir i confondre, ells directament els controlaven i els hi feien fer el que volien; aquesta era la seva existència, el domini. Un dimoni, tot i ser un ésser eteri, també podia ser mal·leable a la seva voluntat. Aquelles rates infernals eren l’estatge més baix dins el món no material.
Na Marieta està esmaperduda per tot el que està veient que passa. Ella havia sortit a comprar el pa al forn que queda a la cantonada de la casa on viu; allà el fan torrat i cruixent com tant li agrada. Però aquell matà havia sigut entrar a la fleca i a començar a sentir sorolls estranys. Crits, gemecs, cops, corredisses...la gent del carrer havia embogit de cop i volta. N’Oriol, el fill de la Remei, un noi sempre molt educat i ben vestit, tenia un pal de fusta a les mans i colpejava a tothom qui trobava. Li havia esberlat el cap a l’Èric i ara perseguia a la Laura carrer avall. La Dolors, la carnissera grassona del barri, havia sortit al carrer amb un ganivet de pam i mig, i tot cridant amenaçava als clients de matar-los si se li acostaven. Tot plegat no hi cabia dins el cap de la Marieta. Ella havia viscut molt, fins i tot havia vist la guerra, però res s’assemblava a allò. Tant de pressa com les seves cames cansades de viure li ho havien permès, havia reculat el tram de carrer que la duia a casa, però abans d’arribar-hi una cosa la va fer parar.
Asseguts a un banc un noi i una noia es miraven intensament sense dir ni piu. Per un moment li semblaren dues persones normals tant boges com tota la resta, però al mirar-los amb més atenció va captar quelcom de peculiar. Hi havia un no sé què d’horrible en ells, una espècie d’aura maligne que els envoltava i que va deixar a la pobre dona garrativada.
Sense treure’ls els ulls de sobre na Marieta va veure com la noia es desplomava al terra i el noi marxava.
Na Teresa sent com el seu cos humà s’està morint. Li fa llà stima, feia molt temps que el feia servir i li agradava molt; amb ell havia aconseguit grans coses. Una velleta se li acosta i li pregunta si està bé. S’estranya de veure a un humà que no s’ha vist afectat pel poder de l’à ngel, aquella dona li pot ser d’ajuda, potser pot ser l’única forma d’aturar-lo
- És ell – diu amb un fil de veu – És el dimoni, el que provoca tot això... se l’ha d’aturar, se l’ha de matar
No li agrada haver-lo d’anomenar dimoni, però és l’única forma que la dona l’entengui. Na Teresa mor i el dimoni que l’habita torna al seu món...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
