| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de mpoppins
|
|
| |
Volia parlar-vos d'amor...
 divendres 25/març/2011 - 09:21  1955  7
...de sensacions, de desitjos, de volers,... El meu, les meves, els meus, no els reflexaré ara i aquÃ.
Els vostres, les vostres, els vostres voldria deixar-los amarar pels mots que vinguts d’un passat, omplin els presents.
Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.
Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixà plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.
Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.
La Comtessa de Dia
(s.XII-XIII)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
tartrana |
tambe del rector
Saturday, March 26th 2011, 6:05 AM
Al desdesnyos mirar de una Dama
Si los raigs, ab que apenas me tocareu
de la llum celestial de aqueixa Cara
perque mon tendre cor no se abrasara
ab tal pressa, senyora, l's retirareu.
Una piadosa crueltat usareu
juntament foreu prodiga y avara
puix, escusant un mal, que be causà ra
de mil bens, y dulsuras me privareu
Quant mes, que si mon fat venturos era
(O! Idol de mon gust, Ingrata amada)
que foseu ma tirana, y homicida:
Cert morir, per morir, mes me valguera
que lo foc amorós, no la gelara
del desdeny, acabas ma trista vida.
|
|
Sr_Ramon |
Lo rector de Vallfogona nos diguera
Friday, March 25th 2011, 9:49 AM
Temps que, sens temps, passares com a temps,
si del bon temps memòria, Temps, me deixes,
com no et llastimen, Temps, ab temps, mes queixes,
antes que temps me vinga a faltar, Temps;
De temps en temps, mudança fa lo temps,
tu, Temps immoble, ab lo mal temps me deixes:
quan millor, Temps, se acabaran mes queixes
si, per donar-les, Temps, me dones temps?
Ai, Temps, de temps demano sols un' hora
per a lograr, o Temps, una hermosura
que, temps ha, Temps, mon cor esclau adora;
a ton nom, Temps, faré una està tua pura,
de aquell metall que el temps avar adora
i agrair-te-he, tot temps, Temps, ma ventura.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
