| |
EL 2O DE MARÇ, EL DIA INTERNACIONAL DE LA SON.
 dijous 24/mar/2011 - 08:29  778  5
Jo no sé si a tothom si passa el mateix però a mi, com més va, més m’agrada dormir. De petit no entenia gaire a ma mare quan deia que la persona que havia inventat el llit havia estat un dels grans genis de la humanitat. Avui, però, a dues passes de la cinquantena, ho comparteixo totalment. I penso que és una pena que justament les persones que ens han inventat les coses més útils siguin les més anònimes.
Tant de petit com ara, sempre m’ha costat trobar l’hora per anar a dormir. Jo sóc d’aquells que mai no se n’aniria a dormir i no es llevaria a mai. Deia Josep Pla que hi ha persones nocturnes i diürnes. Jo penso que si visqués sol i exclusivament per a mi me n’aniria a dormir quan surt el sol, pels volts de les sis o les set del matí i em llevaria a l’hora de dinar. No sé si després de sopar faria la migdiada. Ara, la veritat és que la faig pràcticament cada dia: em poso els documentals d’animalons del canal 33 i dormo al voltant d’una hora. Crec que entre unes coses i unes altres dec clapar entre 9 i 10 hores diàries. I no tinc cap complexe de culpa perquè la gata de casa en dorm moltes més.
Per mi una de les claus de volta del meu actual nivell de vida és que, normalment, em llevo quan acabo la son ( a no ser que pel matí tingui un judici o algun altre compromís que em faci llevar més dora ), que sol ser de 10 a 11. I que la primera cosa del dia que faig en llevar-me, després d’acomplir aquelles necessitats més peremtòries, és un esmorzar amb tots els ets i uts a base de pa amb tomàquet i pernil. Tinc al costat el diari i al davant en Josep Cuní i tot sembla que està més o menys en ordre – o més o menys en desordre -. La gata – que es lleva si fa no fa a la mateixa hora que jo ( però ella quan marxo se’n torna al llit )- em fa companyia i, de tant en tant, fa meu i badalla. Què més vull?
El meu pare deia que la son era la companya de la mort. I tinc una molt bona amiga que em critica que sigui tant dormilega. Fet i fet, també m’ho critiquen força les meves filles. La meva dona, no tant. La veritat és que aquestes crítiques penso que són ben intencionades però, què volen que els hi faci si m’agrada dormir i puc fer-ho? Que jo sàpiga tampoc no faig mal a ningú clapant. Fins i tot l’agudíssim pensador Blaise Pascal que deia que tots els nostres mals s’esdevenen perquè eixim de la nostra cambra, segur que pensava que dormir era una de les ocupacions humanes més sensates.
Del són hi ha el cèlebre quadre de Coubert que ens presenta una noia dormint asseguda davant d’una filadora, però jo, que he fet de flequer, l’idea de son més estranyable que tinc – deixant de banda les imatges de les persones estimades – és la d’aquell aprenent que, abans de dutxar-se i anar cap a casa seva, s’estirava damunt de les teles, al costat del forn i clapava com em sembla que no es deu clapar enlloc. Sovint les gates anaven a clapar al seu costat i feien un concert de roncs envejable i sensacional. Per cert, veure un gat dormir, sobre tot si ronca, és quelcom agradabilíssim.
Son ve de “somnus” igual que somni. Pel que jo sé sempre somiem, la diferència està que de vegades ens en recordem i d’altres no. Dissortadament, no ens en recordem quan hem descansat bé i ens en recordem quan no. Si Déu fos tan bo com diuen sembla que això hauria d’anar al revés, no?
El meu pare deia que tenia uns grans somnis, uns somnis que si els hagués escrit o portat al cine hagués aconseguit la immortalitat. Jo, en canvi, crec que tinc somnis més humils. Alguna tertúlia amb Dant i Virgili al Purgatori, una contestació a Ciceró al senat romà, un sopar amb la meva amiga llatiníssima, coses així... Quan tinc malsons, en canvi, somnio que estic a una guerra – una vegada creia que m’havia de tirar dins d’una trinxera i el que vaig fer fou tirar-me a terra des de dalt del llit, o somnis reiterats com són que estic exercint d’advocat sense haver acabar la carrera o, el més greu, que Messi i Xavi juguen a l’Espanyol....- una putada!
Pel que fa als mamífers trobo la següent classificació:
Ós peresós gegant: 20 hores.
Rat penal: 19 hores.
Armadillo gegant: 18 hores.
Mono mussol: 17 hores.
Esquirol àrtic: 16 hores.
Mussaranya: 15 hores.
Gat i Hàmnster: 14 hores.
Rata i llop: 13 hores.
Aguineu àrtica, goril.la, mapache: 12 hores.
Càstor de muntanya: 11 hores.
Jaguar, mono verbet, eriçó: 10 hores.
Mono rhesus, ximpanzé, aguineu vermell: 9 hores.
Home, conill, conill d’índies, porc: 8 hores.
Foca: 6 hores.
Vaca, cabra, ase, elefant, xai: 3 hores.
Cèrvol, cavall: 2 hores.
O sigui que jo dormo com un jaguar o com un eriçó i no com una persona qualsevol, un conill d’índies o un porc. Tampoc no està malament, no?
|
| |
|
Contactes
Registra´t
