|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Titania
|
|
|
L'amor: passió i decepció
dimecres 23/març/2011 - 02:33 2078 8
Quan sentim amor cap a una persona, paral·lelament desenvolupem el sentiment de la passió. Tot és u, ens aboquem en cos i à nima a complaure i satisfer les seves voluntats, les nostres queden anul·lades, i nosaltres esdevenim éssers sense capacitat de judici. L’admirem, l’endolcim, l’idealitzem... Tot això perquè ens domina una emoció, ens subjuga la passió.
En el moment d’iniciar una relació de parella, s’hi dipositen anhels, projectes, esperances, estimació, ...i molta passió. Tot això tan ben amanit és l’enamorament, un sentiment que ens fa viure en un estat fantà stic que per sort és un estat transitori, ja que difÃcilment ningú podria viure instal·lat en tan intensa emoció. D’altra banda, l’enamorament són un grapat d’expectatives que sense la resposta que esperà vem, ens deceben, i una mala convivència, el desamor o altres moltes raons, el fan transmutar, diluir en el temps, o fins i tot desaparèixer.
Però estaria bé saber reinventar la passió, sobretot en una parella estable per tal de fer-ne més satisfactòria la convivència.
Perquè... es pot renunciar a la passió? Jo l’entenc com una reacció al sentiment de l’enamorament, i si acceptem que aquest ens deixa anul·lada la voluntat i el judici, doncs és molt difÃcil renunciar-hi. A mi em fa l’efecte que només la pot frenar la decepció, i si es passa de frenada es va a parar a l’altra banda, a l’odi.
En una relació es pot reservar la passió? Potser algú creu que es pot mesurar la que cal en cada moment. Es pot? Jo ho trobo impossible de gestionar mentre ets sota els efectes de l’enamorament.
L’amor, en canvi (jo el veig com a pas previ a l’enamorament), es deixa gestionar més fà cilment, és més flexible i ens permet atribuir amb diferent intensitat l’afinitat o afecte cap a persones, objectes, llocs, idees o éssers, distingint aixà els diferents tipus d’amor.
L’amor cap a una altra persona ens permet decidir, encara, si la volem fer destinatà ria de la nostra passió i en quina mesura, però un cop hem traspassat la lÃnia de l’enamorament, la passió ja ens domina.
Jo no entenc la passió com a patrimoni de la joventut, a cada edat li escau un tipus de passió i s’interpreta diferent. La passió pot sorgir sempre, perquè l’enamorament no té edat.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
feda |
Avui, i després de molt de temps, m’he
Thursday, March 24th 2011, 11:57 AM
Acabo de sortir d’una llarga relació de parella, o més ven dit m’acabaven d’esbandir sense contemplacions però la vida em tenia reservada una sorpresa, una meravellosa sorpresa, amb un final que no sé com classificar. He viscut intensament aquets dies, vaig despertar d’una vida monòtona, la pell se’m va tornar eriçar i vaig viure en un calfred permanent mentre va durar. Encara ara, al pensar-hi ..........
Mai hagués cregut que em pogués expressar aixà amb un desconegut, que li lliurés la meva à nima i els meus anhels. Em va fer plorar , riure i el vaig arribar a desitjar amb totes les meves forces. Vaig viure penjada de l’ordinador esperant els seus correus, missatges que de mica en mica s’anaven fent més i més agosarats, més Ãntims, més plens de provocacions, més sensuals, més eròtics i al final tant explÃcits que em feien fondre. Els dies i les nits es van confondre i la realitat va superar a la ficció. He viscut en un estat de catarsis total.
La sensació deu ser com tirar-se al buit sense paracaigudes. La història, intensa, ja s’ha acabat però considero que és un regal que m’ha donat la vida quan ja no n’esperava res. I aquà no hi ha intervingut ni l’amor ni l’enamorament, almenys en la forma que ens més habitual.
|
|
abcedari |
Preciós !
Wednesday, March 23rd 2011, 5:12 PM
És un bloc preciós! en la mesura en què està escrit i descriu l'amor i la passió.
I és ben cert, la última frase, jo havia arribat a pensar que era gairebé impossible tornar a sentir l'enamorament com el primer dels catorze anys ! i ho he fet, i és un sentiment que realment et transporta ves a saber on, però què és genial mentre dura, que es clar, res dura per sempre i l'amor i la passió van transformant-se en decepció, sent-ne concient i no permetent que m'enfonsi massa, perque al cap i a la fi, sé que he pogut tornar-me a enamorar i ho puc tornar a fer.
|
|
neula |
AURI
Wednesday, March 23rd 2011, 3:31 PM
Si, és immillorable la descripció que fas.
És veritat que la passió es frenada per la decepció, però de vegades la passió continua, i la decepció es transforma en disculpes del moment, i se segeix perquè hi ha una gran dosi d'AMOR,
La passió és exitable,emocional inquieta fins i tot irritable.
L'AMOR és mansuet, plà cid,calmat , s'aconsegueix dia a dia, de mica en mica,en els petits detalls contÃnuus,en el transcurs dels anys......
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|