| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
NO ÉS MÉS ÚTIL LA RELIGIÓ GRECO-ROMANA PER EXPLICAR EL MÓN?
 dimecres 23/març/2011 - 06:04  543  3
Sóc una persona a la qui li agrada la bona vida. Tinc un punt, crec, allò que els francesos en diuen un bon vivant, un individu individualista i hedonista que es merevella davant la bellesa en totes les seves formes i matisos.
Però, tot i això, es evident que la lletjor i la maldat també formen part d’aquest món. Penso en persones malaltes per dins o per fora que pateixen i/o fan patir.
Penso en desgrà cies que s’esdevenen sense que hi hagi cap motiu moral per a que s’esdevinguin, des d’un emprenyador mal de queixal fins a un tsunami passant per la crisi financera o per tota la gent que pateix fam al món.
Nosaltres hem estat educats dins dels parà metres morals i conceptuals de la religió judeo-cristiana segons la qual al capdamunt de la pirà mide hi ha un Déu bo i misericordiós. I si existeix el mal al món és perquè Déu, en la seva magnificiència, va fer l’home lliure i hi ha homes que trien el camà del mal.
Crec que l’anterior explicació del mal no s’aguanta per enlloc. No sé – perquè és un problema metafÃsic i jo dins del jardà de la metafÃsica em perdo – si les persones som lliures o no. Sempre he tendit a pensar que tenim una mena de llibertat condicionada per les nostres potencialitats i les nostres circumstà ncies.
Però més enllà de la bondat o maldat dels individus les circumstà ncies purament d’aquest món difÃcilment ens poden fer concloure que existeix un Déu pare, omnipotent, misericordiós i bo. Hi ha massa gent que pateix per a que es puguin acceptar aquests qualificatius sense que la cara ens quedi ben enrojolada.
Ara bé: i si en comptes d’un sol Déu hi haguèssin diversos Déus. I si en comptes d’un Déu omnipotent hi haguèssin diversos Déus amb potencialitats diverses lluitant desesperadament pel poder en l’escaquer de l’univers? I si en comptes d’un Déu pare hi haguessin diversos Déus pares – o mares – fent lluitar els seus fills i els seus aliats contra altres Déus pares o mares? I si en comptes d’un Déu misericordiós el que hi haguès fóssin una corrua de Déus que tracten de beneficiar els seus i de perjudicar els altres?
Jo crec que amb aquest segon esquema – que es el de Grècia i Roma – la història del món es torna molt més clara. Com que l’Olimp és una olla de grills de tots contra tots, la terra és una olla de grills de tots contra tots. I com que els Déus estimen apassionadament alguns humans i n’odien apassionadament uns altres, provoquen fenòmens naturals a favor o en contra dels seus.
L’existència d’aquests Déus serà certa o serà falsa però crec que ens ajuden molt més a explicar el món que el Déu cristià . Era això el que volia dir Pessoa quan deia que era neo-pagà ?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Rasko |
Déu? Déus?...
Wednesday, March 23rd 2011, 3:42 PM
L'altre dia el Jaume Barberà en el seu magnÃfic programa Singulars va entrevistar un prestigiós neuròleg català , Nicolás AcarÃn, al qual li va començar l'entrevista amb algunes preguntes sobre "què hi fem aquÃ", "existeix Déu?"... i el cientÃfic va dir que la pregunta no era adequada, sinó que havÃem evolucionat l'espècie humana i el nostre cervell per arribar a fabricar aquests pensaments, és a dir, la idea de Déu, Déus o diga-ho com vulguis. Penso que és la millor manera per encarar aquests dilemes. Va dir que les religions han ajudat a crear solidaritat entre grans grups i en definitiva, a generar les grans cultures, la tecnologia!. Donen "ordre (respostes)" a tot aquest garbuix de reflexions de l'existència.
Jo també tinc dubtes però perquè un bacteri no té dubtes quan és tant viu com jo? Perquè evolutivament el cervell ens ha crescut per adaptar-se al medi i quan calia posar-se dret per tenir més visió de l'horitzó i l'abast de més coses, fer foc, agricultura, ramaderia, llenguatge, tecnologia, religió, filosofia, civilització, guerres,...Som el que som per una llarga trajectòria evolutiva,... potser com diu el neuròleg si ens fem aquestes preguntes sobre la bondat i la maldat, el què fem aquÃ, Déu o Déus, etc, potser és resultat d'una adaptació de l'evolució nostra que ens ha ajudat a arribar fins on som.
No obstant, si hem de ser politeistes o monoteistes...? no acabo de veure clar quines avantatges té una i l'altra..., les continuo veient com a mecanismes per donar "ordre" als nostres pensaments que no entenem. Per exemple, entenem 1 poma. Però si traiem "poma", algú em pot explicar què és "1"? Ui que complicat! ;D
|
|
lloba |
maniqueisme
Wednesday, March 23rd 2011, 7:56 AM
bo dolent/ llum- foscor/ dia -nit/ vida- mort......
la dualitat, perque aixi distinguim una cosa de l'altre
de dos ve el tercer....
intentem tenir explicacions per tot
i si les coses son aixi, i no hi ha ni un deu, ni deus....
la vida no te per que ser ni justa ni injusta
els grecs, com altres cultures personificaven lo inexplicable en la figura d'un deu, el mes potent, el raig - zeus, la seva dona hera, etc etc, lo inexplicable eran o be impulsos dels humans o be fenomens naturals.
i abans d'aixo, la mes important era la deessa que representava la terra, ....
diria que vivim per apendre a evolucionar, que hem d'apendre de tot el que ens passa, i que ara estem aqui tal com estem perque hem viscut el que hem viscut.... evolucio pura i dura
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
