|
Dies de pluja...
divendres 9/maig/2008 - 07:23 539 0
És quan em quedo quiet... deixant que em vagi cobrint, protegit davant tot i tothom, quan més a prop em sento de mi mateix. Serà el pes de l’aigua, o el degoteig que s’enduu els problemes, o la humitat que dissolt les preocupacions... però és allà i en aquell moment, quan redescobreixo la felicitat.
I els olors... revelant-se nous i canviats, o presentant-se tal i com són. Les fulles mullades, a l’espera del sol que les assequi... o el terra... i sobretot, els troncs i branques... fusta mullada...
MÂ’agrada que plogui... i em mulli.
|