| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de XPrat
|
|
| |
Petita història cap.5
 diumenge 20/mar/2011 - 01:47  1149  6
En Bartomeu tanca el cancell amb clau i agafa la bossa de plàstic que ha deixat al replà. En Xip, el seu gos, remena la cua impacient per sortir al carrer. L’home riu i es contagia de l’entusiasme de l’animal, però per moltes forces que li transmeti el Xip, en Bartomeu ja és vell i les escales per ell són un repte que ha de superar dia rere dia. S’agafa a la barana i amb parsimònia afronta cada esgraó mentre el seu gos puja i baixa incitant-lo a seguir.
Sent unes passes darrera seu i es para per mirar qui baixa per les escales. Són passos ferms i ràpids, de ben segur que és en Joel que va a treballar.
- Bon dia Joel – diu en Bartomeu quan aquest apareix pel replà.
No coneix massa aquell noi, fa poc que viu al bloc i sempre s’ha mostrat reservat amb els veïns. A les reunions d’escala és educat i diplomàtic, i mai nega un “bon dia” quan te’l trobes per l’escala. Avui, per això, passa de llarg sense dir ni piu, només gira el cap i mira a l’home gran que està aturat.
En Bartomeu es queda glaçat. Aquells ull vulgars; marrons, ni massa grossos ni massa petits, han canviat. No d’aspecte, ni tant sols de posat, és quelcom més profund. Alguna cosa els ha fet temibles i amenaçador, és com si el noi tímid i introvertit del tercer pis ja no hi fos i que en el seu lloc hi haguessin posat un depredador.
El cos d’en Joel passa de llarg i deixa el vell decrèpit assegut a l’escala. El gos s’escapa ben lluny quan el veu i deixa anar sons aguts amb el nas. Dins seu ja no hi ha cap Joel, ara el mana una altra cosa, algun tipus d’ésser que no hauria de poder governar un cos humà, però per alguna raó ha pogut materialitzar-se i aconseguir una forma humana.
L’ésser està exultant, finalment ha aconseguit el que tota la seva espècia havia desitjat. No havia estat feina fàcil i difícilment ho podria tornar a repetir, però havia demostrat als seus que era possible.
Encara se li fa estrany tot plegat. Era un cos maldestre i difícil de governar, limitat per les lleis de la física i dotat d’una incapacitat física alarmant. D’entre tots els cossos que havia posseït, l’home era el pitjor amb diferència; lent, feixuc, alt, feble, gens adaptat al medi... encara se’n feia creus com podia ser l’espècie dominant, però aquesta era la raó del per què s’havia esforçat tant, formar part del domini.
Surt al carrer i veu el perill que suposa l’aire lliure per un cos com el que té ara. Tot i temorós segueix endavant, té poc temps i no es pot entretenir amb les por humanes...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
