| |
EN DAVID MARTINEZ I ALTRES HISTÃ’RIES...
 dissabte 19/març/2011 - 05:19  1951  3
Tot sopant m'ha vingut al cap una frase que em va dir ClÃdice ja fa temps, venia a dir-me que hi ha una edat en la que els nens creuen fidelment allò que diuen els pares com si fóssim posseïdors de la veritat absoluta.
El meu fill és d'un tarannà que amb les advertències de perill no en te prou, ell ha d'experimentar i aprendre de l'experiència per si mateixa, és per això que en un impuls em vaig inventar a en "David MartÃnez", i aixà cada cop que pretén dur a terme un acte temerari, li explico la història del pobre David MartÃnez que en va patir les conseqüències del seu atreviment.
Aixà per exemple, quan en David MartÃnez va voler jugar al sorral del parc sense sabates es va clavar un vidre pel qual es va quedar sense colònies, tant és la creença de que en David MartÃnez és real, que quan ell sap que allò que està a punt de fer comporta un perill em diu directament:
-I aquà no li va passar res a en David MartÃnez, mamà ?
I aleshores continuen les aventures d'aquest pobre nen que te molta mala sort.
En una ocasió va confondre David MartÃnez per Miguel Hernà ndez, i em va preguntar tot seriós:
-Mamà que li va passar a en Miguel Hernà ndez?
Adaptar la biografia de Miguel Hernandez a p5, se'm feia prou difÃcil i no va ser fins que el vaig atabalar a preguntes que em vaig adonar de la seva confusió.
Fa dues setmanes vam sortir de comprar una pistola de plà stic del basar dels xinesos, en pujar al cotxe vam veure passar una patrulla dels mossos d'esquadra, i l'acte reflex del meu fill fou amagar-se la pistoleta dins la jaqueta.
Clar, vaig pensar si n'és conscient de la il.legalitat de les armes!, que s'amaga una de plà stic!.
Al adonar-se que observava el seu impuls, em va dir:
-Veus, mama? si jo fos en David MartÃnez ja m'haurien detingut!
Crec que en el fons sap perfectament que no hi ha ningú capaç de reunir tanta desgrà cia amb una vida, però que li agrada imaginar i les històries com a mi és segur.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
