| |
Petita història cap.3
 divendres 18/març/2011 - 02:01  1016  3
En Joel agafa el paper de sobre el llit i desvia tota la seva atenció a la pà gina de llibreta doblegada. Les primeres lÃnies són clares i concises, han estat escrites per la seva mare.
"Sento soroll al pis del costat. No sé què els pot estar produint, allà no hi viu ningú, però no son al·lucinacions meves. Avui duren més que de costum, fins i tot sento xiuxiuejos que no puc entendre. Ho escric perquè estic aterrada i aquesta és l’única forma que tinc de distreure la meva atenció.... Sembla que han parat, ja no sento res."
Sota aquestes lÃnies es veuen gargots incoherents escrits per una altra mà , volent representar lletres sense formar cap paraula. De tots els gargots només es pot llegir amb dificultat la paraula finat >> MORT<<. Els agents no entenen res i li pregunten si la seva mare tenia enemics. Si hi havia algú que li volgués mal.
Al cap de vint minuts de preguntes i després de assabentar-se que el pis del costat era realment buit i que el qui l’havia trobat morta era el seu veà Miquel, en Joel surt del bloc de pisos on havia viscut la seva mare. Se sent estrany. No es pot treure del cap la ganyota amb que l’havia rebut na Maria aquell matÃ. No era cara de por, ni d’espant, ni tant sols era de preocupació, era com una expressió de fà stic. Una expressió d’incredulitat extrema fins al punt que semblava de por.
Pul·lulant pels carrers sense cap rumb a seguir i encara amb la pà gina de llibreta a la mà , en Joel no s’adona que està sent observat. Potser no s’adona perquè el qui l’observa no vol ser vist ni notat, i si ell no vol ser vist no hi ha humà sobre la terra que sigui capaç de veure ni la seva ombra. Observar és la seva feina i acusar la seva efició. Viu de la por, el van fer aixÃ.
Ha seguit en Joel des que ha sortit del pis. Té una cosa important que ell vol i ha d’aconseguir. Però ha d’esperar amb paciència que en Joel estigui completament sol, doncs aparèixer al mig d’un carrer atapeït de gent no és bona idea. Mentrestant contempla i apren de la seva nova juguina. Veu com tomba direcció al parc i s’atura davant d’un semà for per creuar al carrer. Veu com seu en un banc i plora desconsoladament fins que una dona li pregunta si li passa res. Arrenca a córrer sense dir ni piu i continua fins a quedar-se sense alè. Veu com el matà passa el relleu a la tarda i en Joel encara no s’ha quedat sol ni un sol instant. Veu com es fa fosc i en Joel entra dins de casa seva.
La foscor és la seva aliada, si tingués més temps s'entretindria jugant i assaboriria l’espant del noi fins a quedar-ne satisfet. Pensa que després del joc amb la vella serà difÃcil gaudir tant, és clar que la vella només era el reclam i necessitava que impactés.
Entra al portal, aquella mateixa nit ho hauria d’enllestir...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
