| |
SI VOLTEU PER BARCELONA, COMPTE AMB ELS CARTERISTES
 divendres 18/mar/2011 - 06:04  586  3
Un dels provincialismes que pateix Barcelona és la seva obsessió per tenir anomenada al món. La tenim els catalans en general. Quan ens citen en algun event internacional tenim un orgasme. Això dóna fe de la nostra posició subsidiària al món, és clar. Però jo penso que si aceptèssim aquesta posició sense complexes seriem molt més feliços perquè, al cab i a la fi, riure’ns les gràcies, és cosa de tercers.
Malgrat tot, però, hi ha coses en les que Barcelona és una ciutat de primer ordre a nivell mundial. Per exemple, el modernisme, per exemple la gastronomia i, per exemple, el robatori de carteres.
Vejam que diuen des de fora d’aquesta qualitat excepcional que tenim els barcelonins per a robar carteres ( busco a internet “carterisme” i “Barcelona” i vet aquí, entre d’altres coses, què trobo:
“Una província autònoma molt famosa d'Espanya pel seu equip de futbol la " Gent Blaugrana" o el Futbol Club de Barcelona, un lloc representatiu pel seu emblema la Sagrada Família ", un territori d'Espanya on es parla una segona llengua o més aviat un dialecte el "el català", considerat com el primer destí turístic de la península ibèrica, la ciutat de Barcelona ha perdut una mica acualment aquestes potecialidtats per una sola raó: "els carteristes".
Els carterisme - més conegut pel terme anglès "pickpoket"- es troben més en els països en vies de desenvolupament que en els que ja estan avançats econòmicament. Però no és així segons la web de viatgers "TripAdvisor" . Segons aquest les deu primeres ciutats on hi ha més carteristes - i per aquest ordre- són Barcelona, Roma , París , Madrid , Atenes , Praga , Costa Blanca-Alacant , Lisboa , Tenerife i Londres .
L’arribada massiva de turistes als carteristes a fer l’agost. Una de les característiques especials del carterisme a Barcelona és que els que el practiquen són extrangers. La gran majoria de carteristes no són espanyols pel que sembla que d’aquí a poc s’escaurà inventar una altre categoria de turistes: “els turistes lladres”, els turistes que van a prendre carteres a les citats que teòricament van a visitar.
A Barcelona cal distinguir quatre grups de carteristes per les seves localitzacions i els seus mètodes:
1. Els carteristes que treballen a les aglomeracions: roben en els llocs concorreguts per moltíssima gent, com ara la Sagrada Família o la Rambla.
2. El carterista camuflat: fingeixen ser turistes, porten un gran mapa, ulleres de sol i càmera de fotos, sempre envolten els seus territoris amb un grup de 3 a 4 persones, en ocasions un d'ells distreu al visitant mostrant-li un mapa i preguntant per llocs determinats, mentre un altre d'ells "ataca" les seves pertinences.
3. El carterista de les firmes que es sol es trobar en les zones on hi ha molts turistes, el seu mètode consisteix en distreure al visitant fent-li signar en un full per alguna causa humanitària. Una vegada tens les mans ocupades subjectant el full els carteristes et roben.
4. Els carteristes del metro: n van en grup i aprofiten el caos circulatori de les estacions més cèntriques i turístiques, treballen de la següent manera: una persona et dóna empenta d'una banda i una altra et roba de l'altra, aprofitant que la teva atenció està centrada en evitar el contacte físic amb la primera.
Cal tenir en compte que els carteristes poden ser homes i dones de diferents edats i fins i tot criatures ensinistrades en aquest vell ofici.”
No deixa de ser curiós de les 10 ciutats on triomfa el carterisme 5 són hispàniques, 8 de cultura mediterrània i les 10 són europees. Jo tinc la sensació que en la nostra cultura el carterista – per les obres de Dickens, perquè et fot els diners sense fer-te mal, sense que te n’adonis, perquè precisa d’una habilitat tàctil que fa pensar amb un cirugià o un escultor – potser està vist amb més simpatia – o menys antipatia – que a altres indrets. No conec el dret comparat però estic gairebé segur que les penes que es posen als carteristes són menors aquí que a la majoria d’indrets del món. O potser és que poder-hi entrar és més difícil. No sé. Jo tinc la sensació que aquí tenim gravats al cervell aquells versos de “Chanson pour l’Auvergnat”:
“Elle est à toi cette chanson
Toi l'étranger qui sans façons
D'un air malheureux m'as souri
Lorsque les gendarmes m'ont pris
Toi qui n'as pas applaudi quand
Les croquantes et les croquants
Tous les gens bien intentionnés
Riaient de me voir emmener
Ce n'était rien qu'un peu de miel
Mais il m'avait chauffé le coeur
Et dans mon âme il brûle encore
A la manière d'un grand soleil”
Val a dir que Barcelona ocupa el top ten per segon any consecutiu. I que el top ten del top ten és la Rambla.
Per la seva Jordi Hereu, en comptes de prometre mà dura contra els carteristes, el que fa és declarar que l’estudi de Tripadvisor és una calúmnia. I afegeix que alguns ajuntaments s’han querellat contra aquesta web. D’altra banda argumenta que si els turistes que venen a Barcelona augmenten any rera any deu ser perquè Barcelona és prou segura per a que vinguin. Si fos insegura no vindrien. I és que no hi ha pitjor cec que el que no vol mirar. Perquè és cert que Barcelona és una ciutat segura en el sentit que és difícil que hi hagin fets delictius greus, però la nostra ciutat és la reina dels furts, destacant entre ells el carterisme.
Per la seva banda la revista de l’areolínia Swiss Air adverteix als seus clients que a Barcelona “hi ha carteristes a tot arreu”, aconsellant als visitants de la ciutat a portar els diners sempre a sobre, si pot ser en una butxaca tancada per una cremallera o un botó i a no perdre massa de vista les maletes, les bosses o les motxilles si no volen tenir un disgust.
En aquest marc tenim la fiscalia barcelonina contenta perquè ha aconseguit empresonar per primer cop una banda de carteristes que acumulaven 240 detencions. Óbviament no es pot dir que el carterisme sigui un delicte greu en ell mateix – les quantitats a robar són petites i la persona robada no pateix cap lesió – però sí que és evident que el carterisme està causant alarma social i que està incidint negativament en una de les principals fonts de riquesa barcelonines com és el turisme. Sembla evident que o bé la policia i els jutges prenen mesures serioses per tal de contrarrestar el carterisme o bé Barcelona continuarà sent considerada pels carteristes com una Meca i pels turistes, progresivament, com una ciutat a no visitar si no es volen tenir disgustos.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
