| |
Petita història cap.1
 dimarts 15/març/2011 - 03:22  1005  2
Gemegs en plena matinada desperten a la veïna del quart segona. Cada nit igual. Quan son les dotze i set minuts comencen els crits ofegats provinents dels veïns del quart primera. La senyora Maria està desesperada i no sap què fer. Ella, amb molt de gust, aniria a trucar la porta i a dir-los que, si us plau, paressin de fer soroll. Però la situació la fa sentir incòmode. Els sons la fan enrajolar i recordar moments plaents i humits. No gosa interrompre i l’espanta la situació en que es pogués trobar en el cas que li obrissin la porta.
No és que els sorolls durin molta estona, una mitja horeta tirant llarg. El problema rau en que un cop desperta na Maria li costa molt tornar a dormir. Dóna voltes i més voltes entre els cà lids llençols blancs i no pot treure’s del cap imatges que li han fet venir els gemegs. Ella sap que està vivint dels records, ja fa massa temps que el present la destorba i només li serveix per parlar del passat. Recorda al seu difunt marit, en Pep, i els trenta-set anys de casats. Recorda el seu primer amor al poble del seu avi. No sempre son grats i alegres, però sovint fan que acabi caient al consol més fà cil. Se n’avergonyeix però s’està convertint en una rutina.
En el dia en que ens trobem son les dotze i cinc minuts de la nit i na Maria es desperta tot de sobte. No sent gemegs i s’estranya. Para l’orella i res de res. Comença a donar voltes al llit tot pensant i imaginant el que pot estar passant darrera la paret del dormitori. Ja feia tretze dies seguits que la despertaven a la mateixa hora.
Les dotze i vint-i-vuit minuts i cap soroll. Maria s’aixeca i obra el llum. Se n’adona que no coneix els veïns del costat, que tant sols fa unes setmanes que es van instal·lar i encara no els ha vist el pèl. Encuriosida surt al portal i s’acosta al cancell. Para l’orella però tot està en silenci.
- Bona nit senyora Maria – diu una veu darrera seu. Del portal del quart tercera en Miquel treu el cap per la porta.
- Hola Miquel – respon avergonyida – És que he sentit un soroll des de la meva habitació i...
- No hi trobarà pas a ningú aquÃ. Ja fa quinze dies que van marxar del bloc i el pis està buit. Que passi bona nit senyora Maria.
Torna al seu dormitori torbada i preocupada. Si no hi viu ningú, què havia estat sentint durant totes aquelles nits? Li venen centenars de respostes al cap, però cap la tranquil·litza. S’estira al llit i aconsegueix endormiscar-se.
Deu minuts més tard son la una i set minuts de la nit i els gemegs tornen a despertar a na Maria. Està aterrida. Ja no la fan humitejar, son els mateixos sons però ara li semblen fantasmagòrics. Se centra en resoldre el per què de la tardança d’aquella nit. I la resposta és fà cil; el dia abans s’havia canviat l’hora...
|
Contactes
Registra´t
