| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Rasko
|
|
| |
Les faules en el CV dels nostres polítics
 dilluns 14/mar/2011 - 08:26  1624  4
L'actual vicepresidenta de la Generalitat, la honorable Joana Ortega va estudiar Psicologia a la UB, després va muntar una empresa de mecanografia, poc després ja va entrar en governs municipals com a regidora de Barcelona com a parlamentària d'Unió Democràtica C(atalana). Des que està en política el seu CV posa que és Llicenciada en Psicologia per la UB però ves per on, no ho és. I la honorable se n'ha adonat després d'uns 20 anys de no modificar el seu cv i ara demana perdó dient que ha estat un error de comunicació... ai! No es preocupi vicepresidenta que això té solució!
Miri, jo tampoc he acabat Psicologia i no passa res! Per cert, senyora Ortega existeix una universitat que és a distància, catalana i que et permet estudiar al teu ritme sense haver d'anar a classes. Els preus de la matrícula són cars, això si. Et fan fer un munt de PAC (Proves d'Avaluació Continuada, és a dir, treballs). I està ple d'alumnes que venen de carreres que no han acabat en la seva joventut. La UOC!!! Li passaré pac's amb molt de gust i estaria encantat de compartir aula amb una vicepresidenta de la meva nació.
També m'agradaria que ara que l'expresident Montilla que ens van dir que tenia formació en dret i econòmiques quan tinc entès que no ha finalitzat ni el batxillerat s'apuntés a algun curs formatiu per majors de 25 anys i es posés a estudiar alguna d'aquestes llicenciatures (ara graus) que li van posar al seu cv, doncs imagino que li feia il·lusió estudiar-les. És molt honorable voler estudiar una carrera. A alguns ens costa més i a altres menys, però mai és tard pels somnis.
Ah, també podem parlar d'una ministra de defensa de l'estat espanyol, altrament dita Carme abans (com a candidata "catalana" del PSC a Madrid) i Carmen ara (com a Ministra espanyola) que se'ns deia que era Doctora en Dret per la UB. Resulta que només va fer algun curs de doctorat... Bé, com que no sóc advocat no puc ajudar a la ministra però crec que si encara té la il·lusió de ser Doctora jo li pregaria que es demani una excedència ben llarga (doncs per preparar un doctorat es necessita tinc entès molt i molt temps i tranquil·litat) i estudiï ben a fons per ser una bona Doctora en l'especialitat que li agradi més.
Podríem parlar d'altres faules i sobretot ens podríem demanar quan hauria durat el Cv inflat dels que acabo d'anomenar si no els haguessin enxampat. També ens podem demanar els motius que els impel·leix a inflar el seu CV... imagino que és proper a tenir una supèrbia molt elevada, a sentiments egòlatres i a voler simular una posició en el grup-tribu-societat més "bona" per ser acceptats més fàcilment i així pujar pisos en la piràmide de la competència entre iguals (tan forta en els nostres temps). En la profunditat dels pensaments d'aquests que menteixen sobre la seva identitat sospito que s'hi amaga un sentiment d'inferioritat important i potser en alguns casos, fins i tot, d'automenyspreu. I com que la situació de sentir-se inferior i menysprear-se per no haver assolit aquella posició que ells consideraven l'adequada per ser observats pels altres com a "bons" ciutadans és insostenible, només els deu quedar el mecanisme de defensa de l'engany.
Tots mentim en alguna ocasió. I comença molt aviat amb el que és l'objectiu de la mentida, que no és sinó la manipulació. Ja els menuts comencen a demostrar-ho al cap de poc temps per exemple fent veure que no tenen gana per la papilla de verdura i menjant-se com desesperats aquella galeta de xocolata al cap de poc temps. Les mames i papes en sabreu un munt de com de manipuladors són els menuts quan ploren.
Els més grans tenim més registres en l'engany i el subterfugi. Som uns autèntics especialistes, i certament, alguns són professionals que s'hi guanyen la vida. Actors viuen de la mentida. Però molts polítics pel que veiem... justament aquells que fan bandera electoral de la "seva veritat". Aquí entra en joc un altre concepte que és la dissonància cognitiva que tenim els ciutadans respecte a les figures que representa que no poden dir mentides i resulta que sí que en diuen, i de grosses. Una mica com el Millet, un senyor respectable i "bon" ciutadà fins que ves per on, la bola de neu era gegant.
Fent un googlejar cercant cites sobre la mentida aquesta la trobo apropiada:
"Una mentida és com una bola de neu, com més temps es fa rodar, més gran es torna" (Luter)
PD: Un consell per experiència professional d'antigues feines que he tingut, si infleu currículums feu-ho bé. Posar un títol si no el tens és arriscat, tot i que sembla que a alguns els va bé. Una mesura adequada seria per estudis inacabats formació en Psicologia (jo hi tinc estudis de Psicologia) que ve a ser a el mateix però m'agrada més que no pas formació. Anglès hi tinc nivell First Certificate, i no tinc pas el títol i crec que tampoc el nivell ara, però no menteixo, o no ho faig tant descaradament. Un títol és un paper i és més comprometedor mentir sobre un paper, es pot falsificar potser un FCE però un títol universitari... SEGUR QUE TAMBÉ! Algú em ven un títol de Psicòleg que la UOC és caríssima!!!
Vaig a dormir que demà m'espera una PAC d'aquestes grupals (que tant odio..., sóc de naturalesa estepària i em costa massa la cooperació en aquestes tasques).
I si mentiu, sobretot, magnesi per la memòria, doncs som esclaus de les nostres paraules!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Cabrero |
Del Montilla ho savia,
Tuesday, March 15th 2011, 12:45 PM
perquè era veí meu, veí del pis de a sobre. De la resta, no és difícil imaginar-s'ho, de vegades, qual els sents parlar. No m'importa que no siguin universitaris, però si cal que siguin cultes, encara que autodidactes; de fet, jo tinc cada any alumnes universitaris que no passarien la prova de coneixements per escombrar carrers.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
