| |
Pla de negoci: Fruiteria amb valor afegit.
 divendres 11/mar/2011 - 07:52  763  2
Les paraules “valor afegit” últimament van lligades a qualsevol mena de negoci, i vet aquí que uns emprenedors dels Vallès van aplicar aquest termes a un sector amb prouta competència.
Situem-nos en el lloc: Fruiteria de gamma alta en matèria primera, treballadors no qualificats en termes del sector agroalimentari fortament compensat en aspectes “estètics”.......Nomes entraves al local ja et sorprenia torbar dues cues ben diferenciades en les caixes, les anomenarem:
a- Caixa amb personal femení, noies joves, somriure impertèrrit, vestides amb samarreta escot impressionant i faldilles en la seva mínima expressió.
b- Caixa amb personal masculí, homes trets d’un anunci de danone, samarreta marcat pectorals y pantalons texans estipats marcant coto fluix.
Al entrar les parelles de totes les edats i condicions socials el primer que senties era:
- Es trobem a la sortida – les baralles venien amb qui es quedava amb els nanos en cas de dur-los, normalment es feien esperar fora del local-.
En època de calçots un lletrer dictava. – per la compra de quatre manats regalem pitet-
La gent nomes entrar ja agafava el seu – “el manats m’els cobres despres”-
Mentre passejaves observant “el gènere” era comú s’acostés un treballador/a amb una safata plena de tastets de la matèria primera:
-Tasti les nostres maduixes!.
-Posa’m quatre quilos guapu/ a!! – era fàcil de sentir-
-Al rico melon!, tasti el coco!......”pera llimonera en oferta” – Eaeaeaaaaaaaaa-
El veritable problema que va costar de resoldre era la manca d’experiencia dels caixers a l’hora de esbrinar de quina fruita es tractava: confonien la poma starking amb la golen, el plàtan amb la banana, l’enciam amb l’escarola, aixi que les coles a les caixes es feien eternes.......
El problema es va solventar amb el fitxatge de servei extracomunitari que es dedicava a marcar peça per peça tot el material en la rebotiga: aixi, i per exemple, marcaven totes les mandarines classe A amb enganxines “Tecla 1”, i aixi suggestivament amb tot l’stock......Aixo va reduir el temps espera en caixa en un 45%-
Los dones solien demanar als treballadors que portessin la compra al cotxe, quan aquests tornaven solen fer-ho amb cara de patiment i alguna ungla marcada al cos. Per la seva banda a l’hora de pagar la clientela masculina era comú que s’els caiguessin al terra els bitllets, monedes o targetes de crèdit, amb lo qual les caixeres no tenien mes remei que ajupir-se a recollir-los per delit del client -que sempre patien de lumbalgia-, alguns agosarats intentaven fer diana amb alguna moneda a la regatera de la dependenta al crit de “Bote!”.
Al cap de cinc setmanes ja es manifestava gent al carrer:
-Agrupació per la defensa de la moralitat publica, - amb arrels a l’Opus-, sota pancarta on es llegia “Pel tancament de locals de moral distreta”
-Front alliberament Gai del Vallès “No a la discriminació. Nosaltres també tenim deret a alegrar-nos la vista!” – aquesta no la vaig entendre mai, potser es volien la contractació de personal amb sexualitat mes ambigua.-
Al cap de tres mesos l’ajuntament va aprovar una proposta del PP amb el recolzament d’ICV, per raons totalment oposades.............
|
| |
|
Contactes
Registra´t
