|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de dupond
|
|
|
10 raons
dijous 8/maig/2008 - 12:19 1277 6
Avui que fas 51 anys Mercè, vull compartir amb els companys del xat el goig de gaudir de la teva amistad, i fer-te l'homenatge que sense cap mena de dubte mereixes....
Perquè em vas recollir del fang i em vas netejar amb sabó d'amor, amb perfum de tendresa.
Perquè t'he deixat deu i m'has tornat cent.
Perquè m'has ensenyat el valor d'un somriure i somriure amb valor.
Perquè em deixes parlar sense paraules i tancar els ulls i sentir-te aprop malgrat la distància.
Perquè no em cal buscar en cap diccionari la paraula amistad.
Perquè vull ser l'etern alumne de les teves lliçons de vida.
Perquè la teva màgia fa valls fèrtils dels meus cims ferèstecs.
Perquè no em deixes veure les teves llàgrimes.
Perquè puc baixar de les golfes el bagul ple d'il.lusions i obrir-lo per tu.
Perquè inspiro el teu nom i respiro alegria.
N'hi moltes més, és clar, però les que queden les guardo, avariciós, en la capseta del records inesborrables.
Un petó per a la teva col.lecció.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
dupond |
El viatge sommiat
Sunday, June 1st 2008, 12:47 PM
Quin és el viatge que més us ha captivat? París? encantador!, potser el carib? hummm, sol, platges. Praga, Viena, Suïssa?.
El meu, dieu?, a veure que pensi, ah si és clar, un trajecte Barcelona-Granollers per la A7. No sé si era per aquell peatge majestuós com la Porta de Brandenburg, o les naus de banda i banda de l'autopista talment fabuloses catedrals, o bé per l'encanteri de compartir amb tu aquells instants i sentir-me feliç i segur com el nen que em deixes ser.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|