| |
JA SOM GRANDETS PERQUÈ ENS DIGUIN QUÈ HEM DE VEURE O NO
 dijous 10/mar/2011 - 05:15  1644  5
Ahir vespre vaig rebre aquesta nota de premsa per part dels organitzadors del Festival de Cinema de Sitges en relació a una polémica que desde fa mesos ha sorgit en degut a l’exhibició d’una pel.lícula i que fins fa pocs dies ens hem assabentat que la Fiscalia de Barcelona ha denunciat al director del certàmen Àngel Sala mentre el film ha estat premiat a diferents Festivals d’arreu del món; amb estrenes assegurades a Anglaterra i als EEUU. Us adjunto la carta de suport:
SITGES FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE CATALUNYA
COMUNICAT en relació a la denúncia contra el Director del Festival, Ángel Sala, per la projecció de A Serbian Film el 2010
El SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya vol mostrar el seu total suport al seu director Ángel Sala i a les decisions que ha pres en l’exercici del seu càrrec.
En aquest sentit, i en referència a la programació de la pel•lícula A Serbian Film, el Festival vol fer palès que no es tracta d’un film pornogràfic sinó d’una ficció de terror, i que no integra un atac contra la indemnitat sexual de menors.
SITGES vol agrair el suport rebut per part del seu públic, de festivals de cinema (1) i de personalitats destacades de l’àmbit de la cultura.
A Serbian Film va ser exhibida després de prendre totes les mesures informatives i de control necessàries per impedir l’accés a la projecció de qualsevol persona menor d’edat. Aquestes mesures van comptar tant amb informació preventiva als suports de comunicació del Festival per garantir el coneixement del contingut de la cinta per part dels espectadors abans del visionat, com amb la sol•licitud del Document Nacional d’Identitat a l’entrada de la sala de projecció.
La trajectòria d’aquesta pel•lícula ha estat l’habitual dins del circuit comercial convencional, projectant-se, entre d’altres, als següents festivals internacionals i mercats: Brusel•les, Montreal (Fantasia), San Francisco, Toronto, Austin, Oporto, Sofia, Hamburg, Helsinki, Puchon (Corea del Sud), Ravenna i Estocolm, entre altres.
També cal destacar que ha guanyat prestigiosos guardons, com els tres premis rebuts a Montreal (Millor Pel•lícula, Premi d’Or a la Millor Pel•lícula Europea i Pel•lícula més Innovadora); el Premi Especial del Jurat al Festival de Fantasporto a Oporto (fa menys d’una setmana) i el Premi al Millor Guió al Festival FIPRESCI a Sèrbia.
A Serbian Film s’ha projectat als dos mercats de cinema més prestigiosos del món: el Mercat i Festival de Cinema de Cannes i l’American Film Market a Santa Mònica, Califòrnia, i serà distribuïda comercialment al Regne Unit, Canadà i EE.UU.
SITGES vol agrair novament tot el suport rebut, així com mostrar el seu respecte a aquelles crítiques que han generat un debat necessari sobre la importància de la llibertat d’expressió i creació en la programació dels festivals cinematogràfics.
El SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya considera que ha actuat amb el rigor necessari i ha proporcionat als espectadors la informació prèvia que es requeria. No obstant, l’existència de veus crítiques portarà el Festival a plantejar una reflexió sobre els mecanismes d’informació de cara al futur, insistint en la protecció de la infància i la defensa de la llibertat d’expressió i creació, com fins ara ha estat fent.
(1) CARTA DE SUPORT DE FESTIVALS DE CINEMA ESPANYOLS
Els qui firmem aquesta carta, directors de festivals cinematogràfics espanyols, volem deixar constància, davant la filtració a la premsa publicada el passat cap de setmana, de la nostra estranyesa per l’actuació judicial contra Ángel Sala, director del SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, per haver inclòs a la programació de 2010 del citat esdeveniment, en projeccions només per a adults, la pel•lícula A Serbian Film, en la que es pretén veure continguts violents, pornogràfics i contraris als drets de la infància.
Més enllà de l’estranyesa davant del fet de fer recaure la responsabilitat en un programador cultural, i no en els teòrics responsables de tals continguts (en tot cas, el director i els productors), volem recordar, a més del nostre suport a Ángel Sala, que el film s’ha vist, des del darrer any, en certàmens de ciutats com Brusel•les, Montreal, Londres, Oporto, Austin, San Francisco, Toronto, Sofia, Hamburg, Helsinki, Puchon (Corea del Sud), Ravenna i Estocolm, entre altres.
A Serbian Film s’ha projectat, a més, en els dos mercats de cinema més prestigiosos del món: Cannes i l’American Film Market a Santa Mònica, Califòrnia. Tot això sense que ningú no hagi elevat, fins avui, cap denúncia judicial contra la pel•lícula, els seus responsables o els seus programadors.
També cal descatar que ha guanyat prestigiosos guardons com els tres premis a Montreal (Millor pel•lícula, Premi d’Or a la Millor Pel•lícula Europea i Pel•lícula més Innovadora); el Premi Especial del Jurat al Festival de Fantasporto a Oporto (fa menys d’una setmana) i el Premi al Millor Guió al Festival FIPRESCI a Sèrbia.
Igualment, volem denunciar que comportaments com el de la Fiscalia de Barcelona semblen retrotraure’ns a èpoques d’obstacles censors contra la llibertat d’expressió i programació cultural que, sincerament, crèiem que ja pertanyien a la Història.
Firmants:
Javier Angulo (Festival de Valladolid)
Josetxo Cerdán Los Arcos (Punto de Vista / Pamplona)
José Luis Cienfuegos (Festival de Gijón)
José Luis Rebordinos (Festival de San Sebastián)
Carmelo Romero (Festival de Málaga)
José Sánchez Montes (Festival de Granada / Cines del Sur)
Claudio Utrera (Festival de Las Palmas)
Javier Martín Domínguez (Festival de Sevilla)
Eduardo Trías (Festival de Huelva)
Josemi Beltrán (Semana de Cine Fantástico y de Terror de San Sebastián)
Mentre triomfa a diferents Festivals de Cinema Fantàstic “A Serbian Film” (2010) del debutant Srdjan Spasojevic ha trobat el seu obstacle en el seu pas a l’Estat Espanyol. La pel.lícula narra el daltabaix en que es veu sotmès Milo, un actor porno mig retirat i que compaginat el seu ofici amb una estabilitat familiar envejable, quan és convocat per un realitzador del gènere a participar en el què será el paper de la seva vida en un film per “clientela molt selecta”. Animat per una companya de repartiment, Layla, Milo li dona el vist-i-plau a Vukmir amb la seva decisió de fer una gran pel.lícula pornográfica com a nova i revolucionària expressió artística. Però Milo ignora que el realitzador el portarà a una espiral de submisió, sedició, drogues, pedofilia i “snuff-movies” que acabarà sent un carreró sense sortida. I que un simple vist-i-plau acaba sent un pacte, amb escreixos, amb el mateix diable.
La polémica no s’ha fet esperar. Durant la seva exhibició en sessió de matinada al Festival de Cinema de Terror de San Sebastian, la CONCAPA (Confederación Católica de Padres de Alumnos) va intervenir. Però el ressò va saltar a Sitges quan la pel.lícula (no ho nego, feta amb mal gust i amb unes sequències extremadament violentes) es va projectar en el si d’un festival, que la funció de la qual, és ser el filtre anterior al de si un llargmetratge ha de ser projectat o no posteriorment en sales de tot el país. La Fiscalia de Barcelona i alguns mitjans de comunicació (que permeten això sí com nens en horaris de tarda poden veure monstres tan esgarrifosos com Belén Esteban i els seus “Sálvame de Luxe) han posat el dit a la llaga emparant-se en l’article 189.7 del Codi Penal que castiga "produjere, vendiere, distribuyere, exhibiere o facilitare por cualquier medio material pornográfico en el que no habiendo sido utilizados directamente menores o incapaces, se emplee su voz o imagen alterada o modificada". Àngel Sala es pot enfrontar a una multa o fins i tot pena de presó de tres mesos a dos anys. I això mentres la pel.lícula (que mostra sequències pedofíliques, això sí, amb ninots) pretén mostrarnos una metáfora sobre la Guerra dels Balcans i les seves consequències. Però no deixa de ser un film, de terror, que no mostra un enaltiment de les accions que es produieixen sinó que pretén mostrar-nos el costat més obscur de la raça humana. Com Pier Paolo Pasolini va mostrar al seu “Saló o le 120 Giornatti di Sodoma” (1975) i que molts d’aquests puristes d’avui (que ahir anaven de progres) van omplir les sales quan es va estrenar aquesta pel.lícula italiana, considerada una obra mestra, una vegada Franco mort i soterrat.
“A Serbian Film” és una pel.lícula de dubtosa exposició i que el seu realitzador s’ha deixat seduïr pel recurs fácil de mostrar-nos escenes explícites i fetes amb molt mal gust. Però no deixa de ser el seu punt de vista, fins i tot crític a uns actes. Ningú es convertirá en pedòfil al veure aquest film. O és que ens hem tornat caníbals després de veure “El Silenci dels Anyells”? Potser ciutadans de tercera reconvertits en porcs feixistes com el cas de “Torrente”?
On és la llibertat d’expressió?
El meu unànime suport a Àngel Sala.
www.youtube.com (perquè podeu preuar la hipocresía d’alguns progres)
www.youtube.com
|
| |
sinn3rboy |
Unes notes...
Thursday, March 10th 2011, 5:22 PM
* Els festivals no tenen res a veure amb l'art cinematogràfic, sinó amb la propaganda de les pelis. L'art el posa la impressió estètica de cadascú [aesthètica, en el sentit més grec: impressió emocional, sensació].
* La infància no s'ha de tocar ni en broma, ni en ficció.
* La dignitat dels infants (i la nostra, mitjançant les nostres accions) és a les nostres mans: les seves són indefenses.
* L'esforç personal, molt més enllà de la creativitat, permet trobar recursos cinematogràfics molt més in-ofensius i elegants.
* Les argumentacions d'ambdós bàndols insulten la intel·ligència.
* Tan nocives són pelis com les de "Torrente".
* No seria estrany que el "director" -per anomenar-lo d'alguna manera- ho hagi muntat tot per aconseguir ressò gratuït, i així, benefici personal.
Salutacions.
|
 |
traginer |
Doncs
Thursday, March 10th 2011, 8:10 AM
Penso que es barregen conceptes com es ara l'art, la moral, la delinqüència, les lleis i la llibertat.
Com que no he vist la pel·lícula, no puc dir-ne res del seu contingut. Només he sentit el que li deien al director de la Mostra.
I l'argument principal o aparentment més potent era que les imatges que s'exhibeixen a la pel·lícula son considerades punibles i son perseguides per la llei, quan circulen per Internet.
Però estem parlant d'una pel·lícula, és a dir de ficció. Si aquest argument fos sòlid, resultaria que serien il·legals i s'haurien de prohibir totes aquelles pel·lícules on es representen actes il·legals, com serien els robatoris, els assassinats, les violacions etc.
També he sentit que li retreien al Sr. Sala que el film en qüestió no aportés cap valor. Tampoc s'aguanta per enlloc aquest argument. Hi deu haver milers de pel·lícules que no només no aporten cap valor de cap mena, si no que son avorrides, xavacanes, estúpides etc i la fiscalia no hi ha intervingut per res.
Per tant crec que haurien d'enfocar les crítiques o la defensa de la pel·lícula des de alguna altra perspectiva.
Disculpa ignatxo que faci aquests comentaris sense cap mena de base, però no puc seguir fins que no en tingui més informació. La poca que en tinc em fa pensar que ens trobaríem davant d'un exercici cinematogràfic una mica al límit del que la majoria de espectadors està avesat a mirar.
Salut
|
|
|
Contactes
Registra´t
