| |
LES VEUS D'OBLIT I LA MEVA ANNA
 divendres 4/març/2011 - 02:17  1988  3
La setmana que ve faig un recital pel sopar de dones del meu poble, es un dels actes programats per a conmemorar el 8 de Març’i tot aquell allau depobres treballadores que van morir, ja fa molts anys que llegeixo el manifest, o simplement poemes contra la violència de gènere. El cas és que en enguany dedico l'acte a les veus d'oblit cinc dones, poetesses de les quals només una ja no hi és, la resta escriuen però tenen un repercusió medià tica tristÃssima en comparació amb el seu talent.
Porto tota la tarda assajant amb música de Lorenna Mcjennit per tal d'entrar en les diferents realitats de cadascuna, això són els seus poemes.
M'he passat la tarda plorant per mi, o per elles intermitent com feia dies que no ho feia.
Aleshores he començat a pensar en la meva amiga Anna que fou qui m'induà a la poesia en caralà i qui m'acompanyà a molts recitals quan jo només tenia 20 anys.
Recordar dos poemes que em llegia ella, m'ha fet esclatar en un bram incontrolat perquè va morir el 15 de juny dfel 2010 per una absurda varicel.la amb 46 anys.
I em temo que al micròfon se0m escaparan les llà grimes irrefrenavles que em sobrevenen quan recordo la seva veu, i els llibres que em reglava cada any signats.
cóm l'enyoro!, tinc tantes coses per explicar-li i jo sé que seria de les poquissimes persones que se'n alegrarien de cor per mi, i que n0estaria orgullossissima de tot el que vaig apendre d'ella.
us penjo el poema que em fa plorar, perquè parla del divorci de l'autora i del trencament dels somnis, es de Anna aguilar amat.
RECOLLIR-TE A L’ESCOLA
Ara aniré a buscar-te.
davallen rere el vidre els teus ulls, fins que em troben,
i després furgues a la bossa on t’he dut el berenar.
Al voltant de la boca se t’ha posat la xocolata per
denunciar-ne l’avarÃcia, com una paraulota
que has après a dir al pati.
Aniré a buscar-te. I he de posar la millor cara de triomf.
Preguntaré tot el que pugui per no explicar-te res.
¿Què has menjat? ¿Què has après? ¿Amb qui has jugat?
No et cal saber que he seguit, pel desert, el curs
d’un mapa fals. Que no he trobat l’oasi. Que algú s’ha equivocat
(potser, segur, he estat jo), i que la set, com una boa, m’estreny
la veu i els ulls i desitjo ferir-me per beure,
ni que sigui, la meva pròpia sang.
Pensaré un acudit, alguna endevinalla. Faré un somrÃs ben ample.
No cal que t’assabentis que he triat, malprenent, entre el sol i la
lluna, ni del fred i l’espant de nits sense un sol raig.
Potser hauràs de triar, també, d’aquà a uns quants anys,
i sentir que el miocardi es parteix i es rebenta l’aorta.
Llavors potser duràs la meva cara de triomf, com una mà scara
a la mà .
Però hi ha lletres i músiques, rostres, que són
tot i els records que ens porten, tremendes obres mestres.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
