| |
LA GRAN DIFERÈNCIA ENTRE DUES CANTONADES DEL MERCAT DE SANT ANTONI.
 dijous 3/març/2011 - 04:49  600  4
Jo parteixo de la base que tots naixem nacionalistes, vivim nacionalistes i morim nacionalistes. Vull dir que, amb més o menys intensitat, amb més o menys lÃrica i èpica, tothom s’estima el que considera seu i està disposat a defensar-lo dels menyspreus i els atacs dels altres.
Normalment aquest nacionalisme es dibuixa en termes nacionals o estatals: Catalunya versus Castella, Flandes versus Valònia, França versus Alemanya, etc...Però també crec que es pot plantejar respecte d’entitats macronacionals com podria ser Europa, Occident i el planeta. O fins i tot l’univers. Hi ha gent que es veu que té uns coneixements prou amplis per a declarar-se universalista. Jo no els tinc però també m’hi declaro: sóc partidari d’aquest univers -de quin ho podria ser si no?- no només donat que no en conec cap altre sinó també donat que jo visc en aquest i sembla que això dels universos ha de ser una cosa molt seriosa i vinculant amb la que més val no jugar-hi.
Però ara jo em volia referir als micro-nacionalismes. A aquells senyors que consideren que per damunt de tot hi ha el seu poble, la seva aldea, el seu barri, la seva barriada o el seu carrer. Això té un punt de còmic vist des de fora però vist des de dins és tant raonable – o irraonable – com defensar el propi univers. Al cab i a la fi el quilòmetre O de l’univers comença a casa nostra: a on si no?
I si l’exaltació micro-nacional dels altres ens sembla ridÃcula ho és en el mateix senctit que ens sembla ridÃcula la seva exaltació nacional o macro-nacional, a no ser que coincideixi amb la nostra. Es a dir, sent evident que la nostra micro-pà tria, pà tria o macro-pà tria és la millor: com pot ser que hi hagi algú tant curt de gambals que no se n’adoni? Se’ns fa del tot evident que els altres, en general i en particular, haurien de reconèixer la nostra superioritat.
Totes aquestes reflexions – tant metafÃsiques, tan psicològiques – les tinc arran d’una declaració contudent de la meva dietista: segons ella la cantonada del Mercat de Sant Antoni del carrer Tamarit – entre Borrell i Urgell – és infinitament millor que la cantonada del sud – Manso, entre Borrell i Urgell -. I no només és infinitament millor, sinó que és un altre món, un altre univers.
La noia – que està contenta perquè no acabo de tirar la dieta endavant i albira que té client per molts anys – no sap que jo justament visc al carrer Manso, entre Borrell i Urgell i que no estic gens disposat a donar-li la raó. Es a dir, és possible que hi hagi un món i un univers i fins i tot una galà xia entre les dues cantonades, però la meva cantonada és millor. Qualsevol viatger crÃtic i imparcial us ho podrà dir.
I consti que jo no tinc res contra el carrer Tamarit que és el carrer on vivia la meva senyora abans de cometre la gran imprudència de casar-se amb mi ( a Tamarit amb Rocafort, concretament ), però és que entre Tamarit i Manso qualsevol crÃtic imparcial sap que hi ha una diferència colossal a favor de Manso.
L’elegà ncia de llurs voreres, edificis i fins i tot de la gran majoria dels seus habitants ens ho confirmen ( no dic pas que sigui el meu cas, jo reconec que la majoria de gent que viu al carrer Tamarit és més elegant que jo, cosa que tampoc no diu gaire a favor d’ells: per ser més elegant que jo tampoc no cal còrrer gaire ).
Com que això dels nacionalismes, en el fons és quelcom metafÃsic i quasi religiós, no cometo l’imprudència de discutir-li a la meva dietista els seus prejudicis. No serviria de res. I, a més, seria una manca de delicadesa explÃcita i idiota d’un aprenent de cavaller respecte d’una dama.
Perquè representa que les dames sempre tenen raó, sobre tot quan s’equivoquen d’una manera tan aparatosa: Tamarit millor que Manso, no et fot?
|
| |
|
Contactes
Registra´t
