| |
EL PEP GARCÍA EM DIU QUE ES PRESENTA A LES MUNICIPALS
 dimecres 2/mar/2011 - 01:18  970  1
Trobo en Pep García a la fleca Pelegrín de Borrell / Tamarit. Si abans era coix, ara va amb cadira de rodes. Té la mateixa mirada incisiva, el mateix discurs incissiu, el mateix tarannà a l’hora d’home rebel i d’home capaç de menjar-se el món.
En Pep García és el president de l’Associació de Veïns del Raval que abans estava a la Plaça del Pedró i ara està a la Rambla del Raval. Ell, que d’ofici era tapisser, havia treballat pels meus pares. Però quan jo em vaig començar a relacionar amb ell fou quan jo vaig ser escollit president de l’agrupació de Ciutat Vella de CDC: ell era filosocialista i les seves bèsties negres eren l’Antoni Comas i el Felip Puig, que havien donat ales al Manuel Valverde, a en Mena de la Taula del Raval per tal de construir una alternativa al Pep. Fou una guerra bruta de la que no crec que cap part se n’hagi de sentir especialment orgullós. Romanen en Felip Puig i en Pep García, la resta de personatges són història.
Les relacions del Pep amb el PSC – PSOE han anat de mal borràs. No sé exactament què devia passar però m’ho imagino. El Pep no és una persona de tracte fàcil i el PSC – PSOE dominat per Montilla tampoc. Uns i altres devien anar tibant la corda fins que es va trencar. I quan dic que es va trencar vull dir que PSC i Pep García avui són enemics i gairebé m’atreveria a dir que enemics irreconciliables.
Perquè, és clar, que el Pep es presenti a les eleccions municipals per damunt de tot perjudica els socialistes i IC, que són els partits que tenen copades les Associacions de Veïns de Barcelona en general i de Ciutat Vella en particular. En aquest sentit que en Pep és presenti és fer-li un favor a en Xavier Trias, de la mateixa manera que el fet que es presentès – ja fa uns quants anys – Nicolau Casaus va dividir el catalanisme a les eleccons del Barça, va fer perdre les elecions a Ferran Arinyo i les va fer guanyar a Josep-Lluís Núñez. Aquest, en agraïment, el va integrar a la seva junta.No m’estranyaria que en Xavier Trias intenti el mateix, cosa que no critico: si algú coneix el Raval és el Pep García qui, pel seu temperament, a més, més val tenir-lo per amic.
El Pep – sense dir-m’ho clarament ( quan vol és molt subtil ) – m’insinua si voldria col.laborar en la seva candidatura. Jo faig veure que no l’entenc ( potser entenc el que no em diu, com sovint em passa amb les dones ): el cas és que no tinc gens de ganes de dedicar-me a la militància política activa. I, per a ser un militant passiu que només de tant en tant acudeix a celebracions, conferències i demés trobades, ja m’està bé estar a CDC que és el partit que resumeix les meves coordenades ideològiques, que és el pal de paller de Catalunya i en el que milito des de fa 26 anys ( abans ho havia fet a Estat Català).
No és que estigui fastiguejat de la política, ni que estigui desencisat amb els polítics, senzillament és que vull dedicar les meves energies a altres coses més plaents. A mes, amb els anys he anat descobrint que jo seria un pèssim polític: odio que em manin i no sé manar, els tecnicismes se’m fan avorridíssims, no sóc una persona disciplinada. Crec que al poc temps d’estar dins l’engranatge m’hi trobaria incòmode i tindria la sensació d’estar malgastant la meva vida ( a partir dels 42 anys, no malversar el temps que em quedi de vida ha esdevingut una de les meves obsessions ).
M’he acomiadat del Pep dient-li que el votaria. Ja veure’m què faré perquè em fa il.lusió que els convergents governem l’Ajuntament barceloní d’una punyetera vegada. Encara que només sigui per tal de poder veure quin és el nostre projecte alternatiu. Ara que, com ja he dit més a munt, penso que en la candidatura del Pep García hi ha una certa complicitat d’en Xavier Trias. Però potser no.
|
Contactes
Registra´t
