Torna sovint i pren-me,
sensació estimada, torna i pren-me -
llavors que es deixondeix la memòria del cos
i que un desig antic revé a la sang;
llavors que els llavis i la pell recorden
i que senten les mans com si de nou toquessin.
Torna sovint i pren-me dins la nit,
llavors que els llavis i la pell recorden.
No coneixia aquest poema, fins aquí res d'anormal en mi, (ja saps que no sóc lletraferit), però si l'hagués llegit sense saber-ne l'autor, potser hauria pensat que era una altra persona.