| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de jazzman
|
|
| |
Sobre la Histèria
 divendres 25/febrer/2011 - 08:37  964  6
Un article d'una publicació argentina. Al meu entendre, molt bona.
Que cadascú en tregui les seves conclusions.
Salut!
"Hombres histéricos, ¿una patología de estos tiempos?
Cada vez más mujeres se quejan de la dificultad para "engancharse" con un hombre sin que termine huyendo. Cómo detectarlos.
Por Lorena Tapia Garzón * | 16.05.2008 | 11:30
foto perfil.com
El hombre histérico es emocionalmente inmaduro y se siente disminuido frente a la mujer.
“Es un histérico, creído... ¡pero cómo me gusta!”. Las mujeres cada vez más se quejan de la histeria de los hombres y de lo dificultoso que resulta engancharse con ellos, a pesar de que en muchos casos son ellos mismos quienes toman la iniciativa. Claro que después ¡se borran!
El miedo al compromiso, la inseguridad de lo que quieren, la insatisfacción permanente, son sólo algunas de las características que cada vez más definen a los hombres de hoy. “Se desviven por invitarte a salir, se muestran locos por vos, y cuando por fin accedés, salís un par de veces y luego se borran mal”, cuenta Virginia, una abogada de 34 años que, hasta ahora, no logró encontrar un hombre con quien formar una pareja.
La historia se repite entre las adolescentes, que cuentan las peripecias por las que llegan a pasar para lograr re-conquistar al chico que las conquistó primero y luego, simplemente, desaparecieron. “Me buscó y me buscó hasta que me empezó a gustar esa insistencia. Cuando lo encaré para salir me dijo que yo le encantaba, pero que no estaba listo para una relación. Un histérico total, un creído... ¡pero cómo me gusta!”, relata Malena, una estudiante del secundario de 16 años. Y cuenta que trató de volver a seducirlo, pero él, aunque se enganchó en el juego de seducción con sus propios galanteos, nunca terminó de jugarse por estar con ella.
“ El hombre histérico goza seduciendo a las mujeres, pero cuando hay riesgo de compromiso se borra. Al principio es un hombre fogoso, pero con el tiempo se apaga, se reprime y huye del compromiso. Esto también daña la autoestima femenina”, explica en diálogo con Perfil.com la psicoanalista Mónica Cruppi, miembro de la Asociación Psicoanalítica Argentina (APA).
La especialista señala que esta nueva modalidad de hombres cada vez más histéricos tiene que ver, desde lo psicológico, “con una falla en la estructuración de su masculinidad”. Y agrega que este factor se produce por su “conflictiva familiar”. “El histérico es emocionalmente inmaduro, dramatiza todo el tiempo, tiene una actitud histriónica, atrapa al otro dentro de su trama, siempre que el otro se enganche”, explica Cruppi.
Pero además, es un fenómeno que se agudiza con la situación social y económica: “El hombre está muy maltratado en la sociedad de hoy, hay mucha frustración frente a la mujer, que ha adquirido más independencia, ha abarcado espacios que antes sólo le pertenecían al hombre. Entonces el hombre se ve disminuido frente a la mujer”, explica la psicoanalista.
* Redactora de Perfil.com
""
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
jazzman |
Imagino
Monday, February 28th 2011, 2:55 PM
que no tots els casos són iguals. Raons per tot n'hi pot haver moltes i realment seria laboriós analitzar cada cas. De tota manera, l'article és una reflexió que penso pot resultar útil per orientar-nos i situar-nos una mica, sobretot quan ens trobem amb aconteixements que no ens acabem d'explicar.
No és el mateix definir una actitud de manera que "li falta collons" o és un/a "covard/a", que dir "està vivint un moment o una situació que li genera molta angoixa i exhibeix un mecanisme de defensa, sense el qual probablement no podria sobreviure". Només a tall d'exemple.
La diferència en la nostra reacció pot ser ben diferent: "si et trobo, te'ls tallo", a dir "noi/a... tas fatal, vés al psicòleg".
En fi, simplement es tracta de mirar-ho d'una forma el màxim objectiva possible, per ser el màxim de justos possible
Salut
|
|
jazzman |
weeeee
Saturday, February 26th 2011, 10:47 AM
mercis per la vostra opinió!
penso que és un bon tema per debatre.
Jo no penso que aquesta revolució sigui fallida. Penso que s'està donant encara.. Cuando el rio suena es que agua lleva...
Crec que els temps ens porten a comunicar-nos d'igual per i gual i que les persones són totes persones, siguin homes o dones del cap dret. El fet que hi hagi dones competents integrades en els diferents estaments impotants de la societat parla per sí sol. Repeteixo, ho veig en desenvolupament. Temps al temps.
Traginer: entenc que l'article no parla d'exercir un rol Casanova, si aquest està ben definit. Diria que es refereix més aviat a les postures inestables, guiades sobretot per un sentiment d'impotència, ansietat i inseguretat.
Si hi ha postures clares i acord, no tè per què haver problema.
El problema rau que ara dius enciam, després dius tomàquet, després dius ceba i jo em quedo amb el vinagre. Els orígens poden ser diversos i la persona pot estar patint de valent... sinó, aquestes coses no es fan... a no ser que un sigui un cabró i hagi fet això només per beneficiar-se i confondre expressament l'altre/a (entenc que som "persones" i l'actitud és atribuïble a ambdós sexes)
salutacions
|
|
jazzman |
weeeee
Saturday, February 26th 2011, 7:41 AM
mercis per la vostra opinió!
penso que és un bon tema per debatre.
Jo no penso que aquesta revolució sigui fallida. Penso que s'està donant encara.. Cuando el rio suena es que agua lleva...
Crec que els temps ens porten a comunicar-nos d'igual per i gual i que les persones són totes persones, siguin homes o dones del cap dret. El fet que hi hagi dones competents integrades en els diferents estaments impotants de la societat parla per sí sol. Repeteixo, ho veig en desenvolupament. Temps al temps.
Traginer: entenc que l'article no parla d'exercir un rol Casanova, si aquest està ben definit. Diria que es refereix més aviat a les postures inestables, guiades sobretot per un sentiment d'impotència, ansietat i inseguretat.
Si hi ha postures clares i acord, no tè per què haver problema.
El problema rau que ara dius enciam, després dius tomàquet, després dius ceba i jo em quedo amb el vinagre. Els orígens poden ser diversos i la persona pot estar patint de valent... sinó, aquestes coses no es fan... a no ser que un sigui un cabró i hagi fet això només per beneficiar-se i confondre expressament l'altre/a (entenc que som "persones" i l'actitud és atribuïble a ambdós sexes)
salutacions
|
|
traginer |
jazzman
Saturday, February 26th 2011, 4:24 AM
Hem passat de la època llunyana en que si una noia no volia anar al llit amb tu se li deia estreta, a que si ell no hi vol anar amb ella, es un histèric?.
L'acusen de no voler compromisos, de només voler flirtejar, de seduir i deixar-se seduir, però això, a molts homes els hi sembla atractiu i tot.
Flirtejar és l'art de deixar-se caure als braços d'una dona sense caure a les seves mans, deia aquell playboy. La senyora argentina li diria histèric.
Com més rica i benestant és una societat, més immaduresa. Les dificultats forcen la maduresa.
La crisi actual reconduirà o modificarà actituds i costums també.
Podria ser que a l'home li agafés el gustet a quedar-se en el paper de seductor-inseminador-refusador-de-compromisos. Com li podem retreure una situació que aparentment sembla atractiva, i que alguns o molts assumirien complaguts, tot arriscant-se a passar per histèrics?
Sembla que hi ha un fet propi de "mercat". Llegia no fa molt, que a bastantes universitats nord-americanes es donen molts casos d'asimetria sexual: Hi habia bastan-tes més noies que nois als campus. I això menava a uns fets lamentables: Les noies per tal de tenir parella o sortir amb algun noi, passaven per situacions clarament vexatòries.
Disculpa la frivolitat, però és que avui encara no he guaitat d'on bufa el vent.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
