| |
VIDES CREUADES
 dimarts 6/maig/2008 - 03:42  1736  9
Petit esquetx escrit per mi!
S’obre el teló. Ciclograma baixat sense cap projecció. Sona música romàntica.
En un racó de l’escenari es veuen dues noies que estan conversant, representa l’habitació d’una d’elles, per això estan assegudes al terra i amb dos coixins.
A l’altre banda asseguts en una terrassa d’un bar, es veu una parella de nòvios, l’Eloi i la Paula. Ella esta il·lusionada en fer un viatge, ell no tan.
Mentre parlen la parella, la Sònia i l’Aïna segueixen parlant en veu baixa.
Es va baixant la música poc a poc.
PAULA: Eloi, tresor, he buscat el lloc perfecte per marxar de viatge. Marxarem a París, la ciutat de l’amor, oi que és romàntic. Podrem celebrar al Nadal al costat de la Torre Eiffel i patinar per la pista de gel d’allà al costat, oi que si?
ELOI: Vols dir Paula, vols dir que és el lloc idoni? Si és així, quan marxaríem?
PAULA: I és clar Eloi, és el millor lloc on podríem marxar. I marxarem demà passat. Ja ho tinc tot reservat, no et preocupis.
ELOI: D’acord guapa, el que tu diguis.
PAULA: ( Donant-li un petò a la galta) Merci carinyu. Vaig a pagar el café i marxem a l’agència ok? ( Desapareix per darrere de les cortines)
ELOI: Quina creu de dona, mare meva. ( Es queda un moment tot pensatiu fins que ella apareix i marxen tots dos per les cortines)
Música romàntica. Baixa a poc a poc per poder parlar.
AÏNA: Sóc tan feliç amb ell Sònia, m’estima i jo l’estimo amb ell. És un amor correspost, segur.
SÒNIA: No cal que ho juris, se’t veu molt feliç, però ves en compte, estàs segura de tirar la relació endavant?
AÏNA: Sí, i es clar que vull seguir endavant, ell deixarà la seva dona, m’ho va assegurar ahir, va confia amb mi.
SÒNIA: Està bé. Per què ets la meva millor amiga eh, sinó no confiaria amb tu.
AÏNA: Gràcies Sònia, no sé que faria sense tu ( li dona un petó a la galta, i la Sònia desapareix per las cortines amb els coixins, mentre l’Aïna es canvia la jaqueta)
Música. L’Aïna es dirigeix lentament d’esquenes fins al centre de l’escenari, el mateix que l’Eloi des de l’altre banda, vestit diferent. Quan es troben les esquenes, es giren i s’abracen.
ELOI: Oh Aïna, amor, com t’he trobat a faltar, tenia tantes ganes d’abraçar-te.
AÏNA: Jo també desitjava que arribés aquest moment altre vegada.
ELOI: Ja saps que aquesta nit la Paula i jo marxem cap a París, però no tardaré en tornar.
AÍNA: Però Eloi, m’havies dit que li diries tot això nostre aquesta nit, abans de marxar.
ELOI: És cert Aïna, tranquil·la , aquesta mateixa nit li dic i així demà tindrem camí lliure. Va ara anem a disfrutar d’aquestes cinc hores que em queden.
AÍNA: D’acord, anem a passejar per les Rambles.
ELOI: On tu vulguis!
Música. Tots dos s’agafen i van passejant per tot l’escenari, mentre gaudeixen de les vistes. Per darrere el ciclo, els actors aniran fent passejades com si fossin les rambles. Tornen a quedar-se al mig i la música baixa poc a poc.
ELOI: Princesa, haig de marxar, però aquest no és un adéu és un fins ara.
AÍNA: Tranquil t’estaré esperant.
ELOI: Saps que quan obri la porta de casa, et trucaré per sentir la teva veu. Però hauràs d’esperar una hora, que és el que trigo d’aquí a allà.
AÏNA: D’acord, espero la teva trucada.
ELOI: Fins demà amor meu. T’estimo
AÏNA: Fins demà carinyo. Jo també t’estimo
Música. S’abracen i es besen. L’Aïna se’n torna cap al racó i agafa el mòbil, quan penja pareix la Sònia, altre cop.
AÏNA: Estic nerviosa, m’ha dit que em trucaria en una hora i n’han passat cinc.
SÒNIA: Vaig dir-te que no te’n fiessis, és un home i com tots incompleix les promeses.
AÏNA: Però estava segura que era diferent.
De cop sona el telèfon.
SÓNIA: Va, agafa’l Aïna, no voldràs pas que et pengi. Ara deu ser ell, segur que donant qualsevol excusa.
AÏNA: Però que li dic? Hola t’estava esperant, o un ja era hora no?
SÓNIA: És igual, però agafa’l o et penjarà. Va posa el mans lliures que jo el vull escoltar.
AÏNA: D’acord. ( Despenja) Digui?
PAULA: ( Veu en off) Aïna, ets tu?
AÏNA: Sí, però tu no ets l’Eloi, qui ets?
PAULA: No, jo sóc la Paula, la dona de l’Eloi.
AÏNA: I a que es deu aquesta trucada?
PAULA: Si us plau, no pengis i escolta molt atentament. Si estàs dreta, seu. I no parlis. Sobretot no parlis. Només calla i escolta. I, si us plau, no diguis ni preguntis res fins que hagi acabat. És important. Et preguntaràs com és que se el teu nom, el teu telèfon. Com se que existeixes. Ho he sabut sempre. Des del primer dia. L’ELOI t’ha estimat tant..., tant que no ho podia dissimular. T’ha estimat, sí. T’estimava. L’Eloi és mort, Aïna. Et preguntaràs què fa una dona trucant a l’amant del seu marit per a comunicar-li que és mort. No creguis que no m’ha costat fer aquest pas. Però ho havia de fer. Després de llegir la carta que he trobat enganxada al mirall del bany, ho havia de fer. Vull llegir-te la carta Aïna , perquè va adreçada a mi, però parla de tu. Només de tu. L’Eloi és mort. Quan he arribat a casa l’he trobat a la banyera, pàl·lid, el cap cot, l’aigua rogenca. Li he agafat el cap i l’he aixecat. Encara es podia llegir la desesperació en els seus ulls. T’haig de llegir la carta, Aïna. Escolta ...”
Estimada Paula,
Avui havíem de volar cap a Paris, tu i jo, per reviure la nostra primera lluna de mel i reafirmar el nostre amor, després de cinc anys de convivència. Avui era el gran dia. Un dia molt especial per a tots dos, però per motius ben diferents. No saps de què et parlo, oi? Pobreta Paula!
Per la finestreta del tren que em porta a casa puc veure les façanes dels edificis vells i decadents que s’aixequen al costat de les vies, llars de gent gris com les façanes, gent que ja fa temps es va conformar a viure i conviure amb el soroll i la brutícia. Però jo no puc conformar-me a viure així, Paula, a viure una vida grisa i bruta. Sí , bruta, perquè he traït la teva confiança, i grisa, perquè he hagut de reprimir els meus veritables sentiments, per deixar lloc a la farsa i la mentida quotidianes.
Ja fa temps que estimo una altra dona. L’estimo amb tots els sentits. Però se que és un amor impossible. Impossible perquè sóc un covard, i tot això que ara t’escric no gosaria mai dir-t’ho cara a cara. No podria suportar veure el dolor i la ràbia en els teus ulls, uns ulls que sempre m’han mostrat amor i dedicació. M’estimo més recordar-los així. Pel que fa a ella, l’Aïna, no em podrà perdonar mai que no faci el que li he promès just abans d’agafar aquest tren. No puc viure amb ella, però tampoc no puc viure sense ella...
AÏNA: NoooooooooOOoooOO!
Espero que us agradi!
COmenteu!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
