| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
A la merda el romanticisme
 dimarts 22/febrer/2011 - 03:54  1831  10
Parelles enamorades sota un mateix paraigües. Parelles en la terrassa prenent un café. Parelles agafades de la mà al bell mig de la vorera, surant entre la multitud. Parelles que es miren, passant les hores en silenci. Parelles que pràcticament s’ho munten en el banc del parc. Més parelles intercanviant saliva. Parelles. Amor.
L’amor abarca diferents hormones, des de la testosterona, els estrògens i la feniletilalanina en els primers impulsos sexuals o l’oxitocina i la l’arginina vasopressina amb l’afecte… Bla, bla, bla.
L’oxitocina és una hormona que, entre d’altres, genera la dona en grans quantitats just després del part, és a dir, seria una de les causants de l’anomenat instint maternal.
La feniletilalanina es pot transformar en dopamina, adrenalina, amfetamina o metamfetamina “simplement” amb unes petites modificacions.
Lleig? Trenco la màgia del moment?
Tothom sap la sensació d’eufòria que produeix l’adrenalina. La dopamina produeix una acceleració cardíaca – en la malaltia de Parkinson, un dèficit de L-dopa, precursor de la dopamina comporta una disminució en el control dels moviments– .
Sabent això… no t’enamoraràs mai més? No és fantàstic aquest engranatge de reaccions, aquesta meravella de sopa d’hormones que et fan estar hipersensible, viure en constant excitació, necessitar la càlida abraçada de l’altre… o et fa plorar de desesperació, i al cap de mig minut, riure de felicitat? Saber-ho t’evitarà els maldecaps, les alegries, els estremiments i les pors que s’originen?
Callo. Que parli un gran mestre:
Un poeta va dir una vegada: “L’univers sencer és en una copa de vi”. Probablement mai sabrem en quin sentit ho deia ja que els poetes no escriuen per a ser entesos. Però és cert que si mirem en una copa de vi amb prou deteniment veurem tot l’univers.
Hi ha les coses de la física: el turbulent líquid que s’evapora en funció del vent i el temps, les reflexions en la copa i la nostra imaginació afegeix els àtoms. El vidre és una síntesi de les roques de la Terra, i en la seva composició hi veiem els secrets de l’edat de l’univers i l’evolució de les estrelles. Quins compostos químics estranys trobem al vi? Com han arribat a ser com són? Hi ha ferments, enzims, substrats i productes. Aquí, al vi, es troba la gran generalització: tota la vida és fermentació. Ningú pot descobrir la química del vi sense descobrir, tal i com va fer Louis Pasteur, la causa de moltes malalties.
Com de viu és el vi negre, pressionant amb la seva existència la consciència de qui l’observa! Si les nostres petites ments, per conveniència, divideixen aquesta copa de vi, aquest univers, en parts – física, biologia, geologia, astronomia, psicologia… – recordeu que la natura no ho sap! Així que tornem a deixar-ho tot junt, sense oblidar per a què serveix. Donem-nos un plaer final més: bevem-nos-el i oblidem-ho tot!
Traducció lliure de Lectures on Physics, vol 1, de Richard P. Feynman.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
purpurinaa |
Això es com
Tuesday, February 22nd 2011, 8:22 AM
la de-construcció del estimat Ferran ! Qualsevol de les coses que passa en el nostre cos es en el fonsdel fons, una senzilla reacció química . No per aixó tenen menys valor les gestes o les idees .
El fet que l'enamorament sigui viscut amb màgia, no fa si no remarcar la grandesa del mecanisme . Però de fet, jo escric per dir que , sens dubte , a partir d'ara , cada vegada que begui una copa de vi ho faré amb mes il.lusió , si es que hi cap ! Havia sentit la frase, però mai l'hauria desenvolupat d'aquesta manera tant genial ! Moltes gràcies, Erràtica!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
