| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
L’ARCADIO ESPADA I EL JAVIER CERCAS VAN DE PUTES
 dimarts 22/febrer/2011 - 02:16  707  4
La primera cosa que s’ha de dir d’ells és que són dos grans escriptors. Javier Cercas és un dels millors novel.listes catalans contemporanis i Arcadio Calzada té una prosa d’un gran valor estilÃstic. Això, és clar, és independent de la seva ideologÃa, del seu catalanisme o anticatalanisme. Ningú no és un bon escriptor pel simple fet de ser catalanista ni és un escriptor dolent pel fet de no ser-ho. I, al final, en literatura, el que queda és l’estil, l’ideologia esdevé paper mullat.
El debat que tenien aquests dos escriptors era sobre si l’escriptor que fa periodisme ha de dir la veritat, tota la veritat i res més que la veritat o si bé hi podÃa incloure ficció per tal d’arrodonir estilÃsticament l’article. En definitiva discutien del sexe dels à ngels però, en un paÃs com aquest, discutir sobre el sexe dels à ngels no és quelcom inocu sinó més aviat perillós. Comencen els estirabots, hom té la sensació que ha fet el ridÃcul i respón amb rà bia a l’atac que li havien fet o que creu que li havien fet.
Total que Arcadio Espada – el defensor de que els escriptors que fan periodisme han de dir la veritat, tota la veritat i res més que la veritat – va escriure un article dient que Javier Cercas havia estat enganxat anant de putes a un prostÃbul madrileny. La reacció de Javier Cercas ha estat, primer, negar que ell hagi estat enganxat a l’esmentada redada i, segon, dir que emprendria les accions legals pertinents contra Espasa per injúries i calúmnies.
Espasa – que és un provocador nat – ha contestat que només volia demostrar que Javier Cercas tenia raó i que Cercas està en tot el seu dret d’emprendre les accions legals que consideri oportunes contra ell. Ja veurem com acaba. Potser la setmana que ve un dels dos ve al meu despatx per tal que defensa els seus interessos. Els dos serien ben rebuts.
Ara bé, pel que fa a la problemática de fons d’aquests dos grans artistes de la paraula, qui té raó? Jo crec que tenen raó els dos. Perquè no només hi ha un periodisme. Hi ha un periodismo que el que vol, per damunt de tot, és informar, fer arribar al lector unes notÃficies. Ara bé: hi ha un altre periodisme pel qual el més important és que el lector gaudeixi llegint. El primer periodista per damunt de tot ha de ser fidel als fets, el segon periodista per damunt de tot ha de ser fidel a l’estil.
Penso, de tota manera, que la radicalitat de les posicions ens du gairebé sempre a la mentida. Cap notÃcia pot dir tota la veritat perquè tota la veritat és massa complexa per a poder ser dita. Per tant, malgrat la voluntat verista de l’autor, el lector pot entendre les coses de manera diferent a tal com són. I, per l’altra banda, penso el mateix: un article periodÃstic que representa que és real pot ser arrodonit amb elements de ficció però la notÃcia bà sica ha de ser real. Si no, allò, en comptes de periodisme és una obra de ficció.
Una obra de ficció com per exemple les que van explicar l’immensa majoria de periodistes occidentals sobre les armes nuclears a l’Iraq. Amb millor o pitjor estil.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Hemingway |
Dues cosetes
Tuesday, February 22nd 2011, 9:05 AM
Per a Traginer, sobre l'Arcadi Espada. Josep Pa explica a "retrats de pasaport" que als anys 60 va fer un viatge a la Unió Soviètica. Un professor universitari li va dir que la URSS tenia les millors universitats del món. -Ah, s� com és això?- va preguntar l'homenot de Palafrugell. -Doncs perquè tots els professors són soviètics i estimen la revolució-, va respondre el rus. Vull dir que un escriptor no és bo pel que pensa sinó per com explica el que pensa. Els conceptes i les conviccions s'han de rebatre amb conviccions, no amb altres mitjans.
Es pot ser bon passtisser i malparit alhora, de fet es poden ser moltes coses alhora. Les veritats, per la ciència i l'església, la resta ja farem prou de posar una mica de llum a tanta penombra.
Sobre el cas que planteja en Persi. De sempre Espada defensa un periodisme basat en fets, sense invencions i ha acusat Javier Cercas d'amanir els articles amb elements extrafactuals i imaginaris. Espada diu que això no és periodisme i per donar una lliçó a Cercas es va inventar la visia de Cercas a un bordell.
Per a mi aquest fet té molta grà cia i m'encanten les topades i les dialèctiques entre escriptors. Una de famosa: A final de la primera guerra mundial Chesterton li va dir a Bernard Shaw: "Veient-lo, qualsevol diria que hi ha gana a Anglaterra". I Shaw li va respondre: "Veient-lo qualsevol podria dir que l'ha causat vostè".
Friso per la resposta de Cercas.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
