|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
ELS FISCALS I BERLUSCONI
dilluns 21/febrer/2011 - 04:18 582 5
No penso justificar a Berlusconi si realment va pagar per tenir relacions sexuals amb menors d’edat, però tampoc pensó justificar-me gaire per a trobar-lo un personatge fascinant, un personatge que ha estat capaç de menjar-se ell sol tant el sector públic com el privat d’Ità lia. I no només d’Ità lia.
Tinc la sensació que Berlusconi, en una altra época, hagués estat una mena de Napoleó, una mena de Cèsar, una mena d’Alexandre el gran. És un cabdill que desperta grans passions i grans odis. Els odis que desperta són els dels seus enemics interiors i exteriors que no troven la manera de batre’l i això que l’home ja encara la setantena i sembla ser que està en ple declivi.
En front al capteniment d’un Andreotti o l’empatia mozartiana d’un Cossiga, Berlusconi ha estat una mena d’huracà que s’ho ha endut tot. No n’ha tingut prou amb ser l’amo –entre d’altres coses- dels mitjans de comunicació privats italians, també ha volgut el poder polÃtic i l’ha assolit d’una manera brillant.
És evident que una personalitat d’aquesta mena – i més quan ja comença a tenir una edat- molta gent se li vol tirar a sobre. Ha vençut molts combats i ha deixat una estesa de ferits amb ganes de revenja molt important. I, evidentment, no és cap santet. Però pretendre que ho són els seus adversaris és tan ingenu com pretendre que ho és ell.
Naturalment, que estic en contra que Berlusconi hagi pagat – si ho ha fet, que està per veure- per mantenir relacions sexuals amb menors. Ara bé: en cas de que això sigui aixà només ho ha fet Berluscoli. Perquè seguint els mitjans de comunicación resultarÃa que als únics que els hi agraden els menors és a Berluscoli i als capellans però, en canvi, mirant els anuncis sexuals dels diaris que tant critiquen el primer ministre italià , resulta que van plens d’anuncis de prostitutes molt jovenetes. En què quedem?
Vull dir que, a banda del delicte que hagi pogut cometre – o no- Berlusconi em sembla que hi ha en tot aquest tema, per una banda, una forta dosi d’hipocressia i, per una altra, una forta instrumentalitació del tema dels seus enemics polÃtics i empresarials que ja no saben què fer per traure-se’l de sobre.
Finalment, em crida l’atenció positivament l’actuació de la fiscal que ha decidit implicar Berlusconi. A l’estat espanyol els fiscals obeixen a ulls clucs les ordres del govern central i són instrumentalitats polÃticament contra els seus adversaris. Crec que a un estat de dret la independencia dels fiscals com a mÃnim és tan important com la dels jutges, que aquà tampoc no són independents.
Em sembla que si tornès a nà ixer voldria ser italià . De Capri a poder ser
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Joanng55 |
Capri es a Italia pero no es Italia
Monday, February 21st 2011, 2:20 PM
Que bé viure a Capri, devant de Napols, pero separat de la pobresa, la deixadesa, la delicuencia, les escombraries,...separat de la vida real.
Aixi jo tambe voldria viure ...a Andorra potser, sense pagar impostos, ...
Pero Berlusconi es un tema apart. De jove feia d'animador als vaixells que van a Sardenya, i ara es el mes ric d'Italia. Amb el seu amic Bettino Craxi (recordeu, si el lider del Partit Socialista qeu va fugir a Tunisia) i amb Mediaset, la companyia de TV va fer el mateix que volia fer aqui un tal Mario Conde, i cuan es van començar a destapar les coses va entrar en politica per tenir inmunitat parlamentaria i no anar a la presó, i va fer un pacte amb Franco Fini, el lider del partit feixista italia de Giorgio Almirante, uns que son a la dreta del PP, i amb un partit pseudo independentista anomenat Lega Nord liderat per Umberto Bossi amb grans simpatias per el Nacional Socialisme i de un racisme estil LePen...si us plau, mireu la historia recent, a Internet podeu trobar molta informació...i despres ja parlarem de l'admiracio per Berlusconi. Aixo si, estic d'acord que cada pais te el govern que es mereix....
|
|
Cabrero |
Espero que no
Monday, February 21st 2011, 2:07 PM
s'importi el seu estil. Una lliure traducció de Georges Brassens, una canço que vaig sentir fa molts anys a Ruesta, deïa: el que es mamón, es mamón tenga veinte años o cincuenta, porque la virtud es lo que cuenta (?). I aquest en té més d'anys. Ser ric no l'ha fet millor persona. Compte si beneïm els dictadors, que Hitler també va ser triat, i Mussolini, i alguns d'altres. El trobo, més que ilegal i inmoral, patètic i indecent. Ni el patetisme ni la indecència es jutgen, és clar.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|