No recordo quants anys fa que vaig deixar de defensar delinqüents del torn d'ofici, però fa molts anys. Quan vaig obrir el meu segon despatx vaig decidir que era important guanyar diners i vaig apostar per fer d'api i d'administrador de finques i aparcar el torn d'ofici.
Avui no sé ben bé perquè he anat al col.legi d'advocats i m'he tornat a apuntar al torn penal. Per què?
Recordo que quan vaig acabar la carrera les úniques branques que m'interessaven eren el Penal i el Matrimonial, es a dir, aquelles darreres de les quals hi ha una història susceptible de ser convertida en literatura. Amb els anys aquells històries em van deixar d'interessar i vaig decidir guanyar diners.
Ara m'avorreixo al despatx. Les discussions entre veïns, els desnonaments i altres casos tinc la sensació que em prenen la vida. Una altra cosa serà quan al meu client li demanin una pena de pressó i jo l'hagi de defensar a l'Audiència.
Tinc una sensació estranya a sobre. Potser no estic al dia en Dret Penal i m'hi hauré de posar. D'alguna manera és com si tornès a començar. Com si haguès ennyorat les guàrdies, els kinkis, els policies i tota la pesca.
Estic escrivint una novel.la que en part tracta d'una negligència mèdica. Sóc un escriptor que s'obstina a fer d'advocat o un advocat que s'obstina a fer d'escriptor?
Tan hi fa, ’per molt que naveguis sempre vas a parar a Ítaca.
La realitat per viure-la i extreure'n tot allò que sigui susceptible d'embellir, dramatitzar i apassionar a través de l'escriptura. Com els buscadors d'or, passem eternes hores als rius de la vida, cercant entre residus i morralla les petites gotes d'or que ens fan encetar una història. Potser et calia revisitar aquell mon i aquelles experiències des de la persona que ets ara. Molta sort Persi, i anims!!