|
per la purpurina
dissabte 19/febrer/2011 - 12:44 1174 2
“Vaig despertar i m'havia convertit en un pura sang, no vaig entendre el que passava... Vaig començar a córrer com un dement enfurismat, llavors, prop de la plana estaves tu, una egua blanca amb llarga cabellera, vam començar a galopar, compartint l’herba tendra del paradís, en uns segons, el meu interior és va aturar i vaig començar un viatge astral, divisava com sortia del cos pàl·lid m'endinsava en el cel càlid, les llàgrimes es van guardar per corrompre la tranquil·litat dels teus somnis, desitjava compartir amb tu l'eternitat, però vas desaparèixer en la brisa encisadora del camp.”
|
|
|