| |
Lluna Plena
 dissabte 19/febrer/2011 - 12:34  1987  5
LLUNA PLENA
(Homenatge a la lluna plena, que tantes converses interesants... i udols ha portat a les nits del xat.)
La lluna plena un altre cop és la culpable.
No podia ser d'un altre manera...
Si el llops li canten, els licàntrops la temen, bruixes i bruixots l'esperen per donar més força als seus maleficis i fins i tot... oceans i mars es mouen sota la seva influència, nosaltres no podiem ser menys.. petits mortals subjugats als seus capricis.
I és per això que ens tornem a trobar. Per culpa de la lluna...que ens arrosega.Juga amb les nostres químiques i ha beneït l'encontre.
Comença, com sempre... a peu d'escala. Una abraçada llarga, intensa, sentida i plaent. El petò és carinyós, dolç i tendre. Però les nostres mirades estàn enceses. Només aquest sentiment tant especial impedeix que ens abraonem.
Així, arribem al sofà, punt de trobada.
La conversa sorgeix, com sempre, espontània. I acompanyada per rialles, somriures i mirades coquetes esdevé un plaer per les oïdes.
Damunt la tauleta... una ampolla de cava i unes trufetes farcides de taronja confitada. Un altre plaer, aquesta vegada pel paladar. Tan sols un complement al gust dels teus petons.
I el tacte tambe entrà en el joc. Les nostres mans es troben. S'acaricien. S'exploren, com si no es coneguesin.
La vista ja fa estona que es delecta amb el teu somriure... i amb el teu cos, sinuòs i incitant.
I quan , inevitablement, ens acostem per compartir l'escalfor dels nostres llavis, el teu perfum m'ompla .
Llavors (casualitat?) la lluna plena surt del seu amagatall darrera dels cotons que travessen el cel i la seva claror esdevé el tret de sortida a l'orgia dels sentits.
I acabem udolant a la lluna, extenuats.
En aquell moment, els nostres cosos reben un bany de llum que la lluna ens envia a través de les escletxes que ens separa del mon exterior. És , sense cap dubte, un detall amb el que ens mostra la seva satisfacció per rendir-nos als seus capricis.
El comiat és alegre, sabent-nos segurs de un proper encontre...
... i la lluna plena m'acompanya a la tornada. Em somriu , picarona, i em pica l'ullet... còmplice de una (un altre) nit plena de sentiments que ha amarat els sentits i de passiò que ha ensordit les oïdes amb la música dels cossos entregats.
Però la gelosia és una companya insistent i la lluna, presa d'ella, acota el cap i s'amaga darrera de la cortina de cotons perqué no pogui veure la llàgrima que li rodola per la galta. Llàgrima que neix de la impoténcia per acompanyar als amants en la seva joia.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
