| |
GENT FENT BIBAC VORA EL MERCAT DE SANT ANTONI
 divendres 18/febrer/2011 - 03:55  723  1
Surto del despatx com cada dia pels volts de les 21 hores. És normal que a les caixes i bancs que trobo camà de casa hi trobi pidolaires dormint, però avui m’he trobat amb una cosa nova: un pidolaire fent bibac al costat de les carpes del Mercat de Sant Antoni que hi ha a la Ronda.
Veure dormir la gent al carrer frapa. I tot i que Barcelona no sigui una ciutat freda, fa fred i un fred humit. A les cases funcionen les calefaccions i la gent es mou pels carrer amb abric. No ve gents de gust fer bibac, t’ho miris com t’ho miris.
Em pregunto com és que aquest pidolaire – un home demacrat per la vida, és clar – ni dorm a les institucions benèfiques, ni dorm a un caixer. Penso que probablement a les institucions benèfiques en fan dutxar-se o cambiar-se de roba o alguna altra cosa que no se m’acut que ell no vol. Penso que, potser, està barallat amb els altres pidolaires que ocupen els caixers i els bancs i em faig a l’idea que potser aquesta gent defensa el seu cau com les bèsties. O les persones.
Aquesta realitat barcelonina és incòmoda. Volem ser una ciutat de disseny, una ciutat guai, una ciutat que estigui sempre a la cresta de l’onada. Però dins nostre existeix el corcó de la misèria i de la pobresa. Un 20% per cent de pobresa és moltÃssim. A Egipte, el 40% està causant una revolució. Davallarem per aquest camÃ, és a dir, cada dia hi haurà més pobres i els pobres esdevindran miserables? Ara mateix les expectatives no són gaire optimistes.
La nostra generació – la nascuda als anys 60 – i les posteriors tot ho hem tingut relativament fà cil. No dic que no haguem hagut de lluitar per trobar una feina, que no haguem hagut de comprar carÃssim el nostre habitatge, però, en general, estem acostumats a viure a un nivell que probablement no és sostenible. Només cal pensar en quants treballadors tenen segona residència o fan viatges a l’estranger. Abans aquestes coses només les tenien i feien els rics i és clar que està bé que els que no som rics també ho poguem tenir i fer, però ens ho podem permetre?
Els vaticinis sobre el futur més aviat semblen negres. Els polÃtics miren d’interpretar-los segons les seves conveniències i els mitjans de comunicació fan el mateix. Però la realitat sempre s’imposa. I si creix l’atur i creix la pobresa i creix la misèria també a Catalunya i a Barcelona arribarà l’inestabilitat social.
Una vegada una senyora molt conservadora em va dir que si els treballadors volien anar bé havien de procurar que els seus empressaris anèssin amb Mercedes. Li vaig dir que tenia raó però que l’inversa és encara més veritat: que si els empresaris volen anar bé han de procurar que tots els treballadors tinguin cotxe, ni que sigui un 600. Ara resultarà que això no és ecològic, però el que jo volia dir és que si els treballadors no poden consumir i, per tant, tenir un certa seguretat i benestar, els empresaris no només no es guanyen la vida sinó que es poden trobar perdent els bous i les esquelles.
Per això la prioritat de tots els partits polÃtics, de totes les institucions, de totes les entitats hauria de ser fer enrera la pobresa i la misèria. Com més pidolaires ens trobem dormint als caixers i al carrer més a prop estem que s’ensorri la nostra manera de vida. La seva rà bia – com es veu ara mateix a Egipte – ens farà tremolar a les classes benestants de tant justa i tant contundent.
|
Contactes
Registra´t
