| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
TEMPTATIVA D’ESCANYAMENT D’UN GOS AL PARC GÜELL
 dimecres 16/febrer/2011 - 06:46  861  4
M’explica la meva filla que han anat amb la seva escola a visitar el Parc Güell i s’han trobat cara a cara amb un individu que ha agafat el gos que duia pel collar per tal de pegar-lo i una miqueta més i l’escanya.
La reacció de la meva filla i dels seus companys de classe ha estat recriminar-li a aquest individu el que estava fent dient-li que si no sabia cuidar un gos valia més que el donés a algú que sí que en sabés.
La meva filla m’explica que l’individu en qüestió s’ha acobardit davant les denúncies i increpacions de la canalla i ha tocat el dos donant-li al pobre ca una fortíssima sacsejada.
M’imagino que les mestres que comandaven la visita deuen haver passat una estona pèssima. No sabien com podia reaccionar el maltractador i era possible que només prengués mal el gos sinó també algun dels seus alumnes: com li ho explicarien als pares? Què els hi diria la directora de l’escola?
Una de les coses que vas aprenent a mesura que et fas gran és a mirar cap a una altra banda. No és que no t’adonis d’on hi ha un atropellament o una injustícia però creus –o vols creure- que no va amb tu i per tant fas com si no la veièssis. Això te poca cosa a veure amb l’esperit cívic i molt a veure amb la covardia, per molt que ho vestim de prudència.
Hi ha aquella frase esplèndida de Jordi Carbonell que diu “Que la prudència no ens faci traïdors”. Carbonell l’utilitza en termes de catalanitat i catalanisme, però jo crec que es podria utilitzar de manera igual de contundent pel que fa a l’esperit cívic. Hauríem de saber fer respectar els nostres drets i els dels altres i més quan aquests altres més febles són.
Penso si l’educació, doncs, no consisteix en l’hipocresia, en pensar que el gos ja s’ho farà, que el nen maltractat o la dona maltractada o l’home maltractat ja s’ho faran. Que no cal dir res quan algú tira un paper a terra, guixa una paret o un vagó o trenca el mobiliari urbà. Que sobre tot el que hem de fer és no complicar-nos la vida. Esmicolar-nos com a ciutadans.
I, és clar, penso que amb ciutadans així, no és estranya la pallissa que deuria rebre aquell pobre gos. Ni el nen, ni la dona, ni l’home. Tant se’ns en fot!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
