Voldria dedicar-te el meu bloc, ja que sempre vas estar amb mí, sempre em vas ajudar i et trobo molt a faltar, demà serà el teu aniversari, ja fa quatre que em vas deixar, recordo les tardes parlant de cap tema en concret però amb molt amor i carinyo....recordo els contes que de petita em solias explicar...., la teva veu dient-me poemes i versos que sempre tenies preparats...., la manera en que detectaves que alguna em rondava pel cap...., perque vas ser molt especial i sempre al meu cor i al meu costat estaràs... perquè encara tard m'he adonat conta de que tenies tota la rao i volia que sapiquesis que ara per fi estic fent allò que sempre em vas dir que tenia que fer. Gràcies avi de tot cor.
Gràcies per aquest breu escrit, té molt de sentiment. Jo també vaig perdre l´avi ja fa uns pocs anys i el recordo sovint.
Per cert, es pot saber què és el que et va dir que tenies de fer...
Que tinguis un bon dia,
Joan