tenim la oportunitat de ser un socrates cada un de nosaltres,fes de l'observacio la teva propia experiencia intelectual.desconfia de un mestre,pues et marcara el seu cami,no el teu.desviarse del cami per trobar nous problemes,i per tant noves respostes.multiplica les possibilitats,per alterar l'ordre de les coses,i esta mes preperat devant de les excepcions.si tots som petits socrates la xarxa del coneixament recorrera els recons mes sinuosos,i abandonarem de una vegada per totes la autopista intelectual que ens han comdemnat a seguir i no permet avancar mes rapidament en el coneixement.
Es una feinada desprogramar-se i desprogramar, la escola fabrica ciutadans, ens ensenyen a llegir i escriure i sumar i restar? Bueno aixo es pot apendre de pares a fills, de vei a vei, qualsevol persona pot apendre i ensenyar i es un preu molt car per 16 anys de obligatorietat i rentat de cervell.
doncs no se.. l'ideal potser seria personalitzar més en funció de les capacitats de cada alumne. l'educació va dirigida, no a l'enriquiment de l'ésser humà, sino a que les persones formin part d'aquest complex engranatge que ens hem muntat.
de tota manera, no tot ha de ser dolent.. a tot arreu trobarem coses positives i, com no, negatives..
pots arribar desde la educacio no reglada,i mes amb eines com internet al abast de tothom....surtu al carrer i veig sols fanatics, de escritura impecable,pero sols fanatics.einstein deia llegaras al conocimiento si consigues olvidar todo lo aprendido en la escuela.
gràcies a l'educació saps que hi ha altres idiomes i alfabets i que hi ha conceptes com tradició, cultura, innovació, llibertat, ....tampoc deu ser tan dolenta l'educació no?
i jo no vaig poder triar en quin idioma volia apendre a llegir o escriure!va ser imposat,per cultura i tradicio.ara tenim la oportunitat de conduir la nostra experiencia intelectual,controlarem insignificants detalls com quin idioma i escritura volem utilitzar