| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de quim_c
|
|
| |
El Facebook es causa de depressió: algú ho havia de dir!!
 divendres 11/febrer/2011 - 02:15  875  10
Et dones d’alta per curiositat, la gent et pregunta, t’ho demanen, de fet a cops sembla que t’ho implorin, que si no ho fas ja no formes part de la generació Internet o ets un carca.
El primer que et sobte son les dades que et demanen, i com que peques de pardillo o de sobrat..........les omples.
Al cap de tres dies ja tens cinc amistats, mires el seu perfil i et trobes que ells tenen mes de dos-centes, ets sents sol, com una illa en mig del oceà; com es possible tanta amistat en un Mon de bojos, que he fet jo per tindre tants pocs amics!, uns tant altres tant poc...
Al cap de uns dies remuntes la depressió, la reflexió es: “si a algú d’ells li toca la primitiva ja poden començar a córrer, millor pocs i bons”.
La segona reflexió es, que fot la filla de la Joana en mini-bikini pose eròtica en una foto!, la depressió et torna a rondar pel cap, li dic o no li dic a la Joana que sa filla sembla.........
Un dels passos mes esgotadors es quan decideixes omplir el quadradet: “En que estàs pensando”, et dius: sigues sincer, vinga valent!, i escrius: “Odio el dia que vaig començar a pensar.....” reps una pila de comentaris, des de qui et pregunta per la teva salut mental a qui (i per això son amics) et dona adreces de psicòlegs.
Al cap de un temps has de crear una Granja, j que soc urbanita! o enviar bombons virtuals o....
Però el més fort, el dia que el cor vol sortir de mare, es el dia que reps un missatge: “Trobada de ex alumnes de la promoció del......”, aquí ja imagines una pel•lícula del Ford Coppola i tu fent de Nicholas Cage, però vas i acudeixes.......pels amics. Es un cop baix a la teva autoestima: la Pepa, a qui perseguies pels seu harmoniós cul uns anys enrere s’ha convertit en un doble de la Belen Esteban.
El Joan, guapo entre els guapos, intel•ligent entre els mediocres no pot articular dues paraules segudes sense anomenar les paraules “crisi o euro” vocalitzada amb dificultat rere una papada de Guinness.
Cap cot, pul•lules entre la gent, algú s’acosta i et diu: “Estàs igual!”, i tu penses......”I una merda fill meu!”, però son amics, amics que et diran el que vols sentir, amics de Batxillerat passat pel Facebook, amics que no em podem amagar la reflexió:
- “Si Jo els veig així, tanmateix Jo també seré allò que el temps ha fet que em converteixi”.
Marxes pensant que potser es millor recordar als amics tal com eren, que tal com han tornat per un dia segurament marxaràn definitivament, i que Facebook m’ha emmirallat depressivament..........
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anima |
JAJJAJJAJAJAJAAJ
Friday, February 11th 2011, 3:15 PM
ai quimmm,,quanta raó tens,, rei,, això d´internet,, es una bona pressa de pel
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
