| |
SANT PARE, NO ENS TOQUEU EL PURGATORI, SI US PLAU.
 dijous 10/febrer/2011 - 05:10  601  2
És evident que el Papa de Roma de Teologia en sap més que jo. I també és evident que, sent ell el Pontífex – és a dir, el pont – entre la humanitat i Déu, a ell li deuen arribar uns canvis legislatius, interpretatius, objectius i de perspectiva que a mi no m’arriben. Ell té telèfon directe amb Déu i jo només tinc telèfon directe amb la meva dona a hores concertades. Anava a escriure que també tinc telèfon directe amb el meu senderi però això és molt dir. Fet i fet gairebé sempre està il.localitzable.
Malgrat això, malgrat la meva ignorància, malgrat la meva petitesa, crec que ha estat un error garrafal del Papa dir que el Purgatori no existeix. Jo no em vaig capaç de discutir si existeix o no perquè no ho sé. Cap conegut me n’ha sabut donar notícia una vegada mort. I no he tingut l’immensa sort i encara menys l’immensíssim talent que tingué Dant de fer el seu viatge. Jo els viatges més llunyans que recordo són a Lanzarote, a les Highlands escoceses i a Viena. Tots, molt terrenals. I mai he pres drogues, o sigui que mai no he fet viatges intergal.làctics.
Recordo que a escola em van explicar com funcionava això de la Llei Natural. La Llei Natural – descoberta per Sant Tomàs d’Aquino, un dels homes més importants que ha donat Europa – és la veritat. Però la veritat divina és tant potent que els homes només poden anar-s’hi apropant gràcies a enormes esforços. Els homes la van conneixent de mica en mica. Per això la veritat rebel.lada, tot i que essencialment és la mateixa, pot tenir lleugeres modificacions.
Ara bé: donat que el punt bàsic de qualsevol religió – i, per tant, també de la catòlica- és el que passarà després de la mort, no sé fins a quin punt és seriós anar-ho bellugant això. Abans les coses eren molt simples: els bons al cel, els regulars al purgatori, els dolents a l’infern i els que havien mort sense arribar a ser batejats però també sense pecar, als llimbs. Tot quadrava. Cada comportament ètic tenia una conseqüència en el més enllà. Per damunt de tot Déu era just.
De mica en mica Déu va voler deixar de ser just per ser misericordiós. Primer va caure l’infern: ningú no aniria a l’infern. L’infern no existia. Tots els pecadors acabarien ser perdonats. L’únic que es discutia és quan de temps s’haurien de passar al Purgatori. No s’hi passaria el mateix temps, posem per cas, Hitler que l’indivu que enganyava la seva senyora amb la querida o la querida que enganyava el seu amant amb el mossèn. Després van caure els Llimbs: els nadons morts abans de ser batejats – i suposo que els fetus avortats per allò dels nasciturus – anaven a parar al Paradís: com que Déu s’havia tornat misericordiós, els aplicava la presumció d’innocència i punt.
Ara el darrer pas de Déu ha estat dir que el Purgatori tampoc no existeix. Si no existeix ni l’Infern, ni els Llimbs, ni el Purgatori vol dir que, al morir, tots anem al cel.
Jo entenc perfectament que si és això el que Déu li ha transmès al Papa, segur que és així; però en aquest cas jo crec que el Papa hauria d’haver fet de més i de menys no manifestant als homes aquesta troballa. Perquè als homes – vull dir les persones – no ens interessa de cap manera que el Purgatori desapareixi. Vull dir que ens pot interessar una vegada morts, quan ningú – que se sàpiga – pot continuar fent mal, però mentre som vius, no és més pràctic pensar que qui no faci bondat podrà anar al Paradís però primer li tocarà picar pedra uns quants dies, setmanes, mesos, anys, llustres o segles?
Imaginem una societat que fes el mateix que ara ha fet el Papa. Que no hi hagués cap penalització per ningú fes el que fes. Que no hi haguessin lleis. Que no hi hagués policia. Que no hi hagués govern. Que no hi hagués presons. Què passaria? Doncs passaria que els febles es farien un tip de rebre, que els lladres es farien un tip de robar, que els violadors violarien a tutti pleni, que els maltractadors no es posarien cap límit.
Jo no tinc prou confiança en les persones per ser anarquista. Però es veu que Déu sí. I en aquestes el Papa, ja pot intentar ser reaccionari, ja, que pel que es veu fins i tot Jahvé s’ha tornat progre.
|
Contactes
Registra´t
