| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
QUE EN FOTREM DELS QUE SOBREN?
 dimecres 9/febrer/2011 - 04:55  701  8
Contràriament al que pensen molts, jo no sóc en absolut contrari a la televisió. Al contrari, em reconec un addicte. Pel cap baix la miro tres hores diàries i no n’estic gens apenedit. Hi trobo alguns programes excel.lents. Pel.lícules, documentals, debats.
Un d’aquests programes excel.lents és “Singulars” de Jaume Barberà. Barberà entrevista gent que no és singular en el sentit que sigui estrafolària, sinó que és singular en el sentit que és sàvia. És un programa que després de vist saps més que abans d’haver començat a veure’l i aquesta hauria de ser una de les funcions de la televisió i dels mitjans de comunicació en general.
Que no és així es veu en l’índex l’audiència. I la conclusió a que s’arriva, és clar, és trista: que això de la democràcia potser és una entelèquia perquè hi ha ciutadans que mai no tindran esperit crític.
Avui ha passat pel programa el catedràtic d’economia Niño Becerra, un home que va predir la crisis actual molt abans que la majoria dels altres economistes i un home que, a diferència de la majoria dels seus companys i dels polítics, veu el futur negre no només a curt termini, sinó també a mitjà i a llarg.
Els pessimistes són antipàtics però sovint hi toquen més que els optimistes. Els pessimistes analitzen l’ànima humana i a partir d’aquí preveuen com tots els castells de sorra o d’aire s’aniran enderrocant. Els optimistes simplement diem que no hi ha cap mal que duri cent anys, però no donem cap argument per tal afiançar aquesta afirmació tan rotunda.
Curiosament, encara més pessimistes que el professor Niño Becerra ho foren dos dels seus alumnes. Aquests van arribar a una conclusió que si bé des d’un punt de vista econòmic te tota la lògica del món, des d’un punt de vista humanista, fa feredat: hi ha un munt de gent que sobra.
Hi ha un munt de gent que sobra perquè mai no seran productius i, per tant, només serviran per tal que les administracions hagin d’encarir els impostos per mantenir-los. I tampoc no serviran com a consumidors perquè no guanyaran ni cinc.
Els alumnes no es van atrevir a continuar amb el seu raonament. Aquestes persones improductives si fossin eliminades no només es podrien baixar els impostos sinó que el món deixaria d’estar tant superpoblat, contaminat, etc... És a dir, des d’un punt de vista ecològic l’eliminació d’aquesta porció de la població planetària donaria aire a la natura i potser molts desequilibris s’equilibrarien.
Podien haver afegit que, abans, en societats més primitives i autoritàries, els febles desapareixien gairebé sols i els que no desapareixien sols els feia desaparèixer la guerra. O sigui que sense guerra la superpoblació del món ens aboca a l’abisme.
El problema és que, amb els actuals mitjans militars, a l’abisme també hi estem abocats si tirem pel sistema tradicional de fer desaparèixer els que sobren. O sigui que tenim mala peça al teler t’ho miris com t’ho miris.
I és que el problema que no han resolt cap dels tres economistes és: què s’ha de fer quan ningú accepta sobrar?
No sobraré pas, jo? Por...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Amengual |
Algú ho havia de dir!!!
Wednesday, February 9th 2011, 10:24 PM
La humanitat igual com l’univers, son sistemes entròpics, irreversibles, finits, amb els recursos limitats, per tan el dies comptats.
Sobrar? Oi tant que sobra personal!! Però no hi ha ningú, ni la Mare Natura, ni Déu nostre Senyor, capaç de fer una bona tria. Segur que pagaria més d’un just per pecador.
Per tant, ens haurem de continuar suportant de forma civilitzada, o no? com fins ara.
|
|
nova |
Em sonen
Wednesday, February 9th 2011, 4:19 PM
massa aquests raonaments. Em sembla que hi va haver una colla de persones, amb estudis, cultes, amb feina, poder que , clar, eren totalment necessàries, que els utilitzaven. Després d'escampar-les, van començar a trobar prous raons com per anar eliminant tots els qui "sobraven", éren poc productius, tarats, inadaptats, antisocials...
En aquests moments de crisi hi ha una altra opció (més d'una, clar!!!) que prefereixo: el que sobra és la prevalència d'uns interessos econòmics suprems per damunt de qualsevol principi ètic. sobren dirigents lligats de mans i peus per un model de benestar basat en el consum irracional. Sobra la generalització de la incultura que domina els mitjans de comunicació. Sobra els qui prefereixen encaminar les inversions en mitjans de comunicació que perten una millor explotació i inculturació com amoneda de pagament, de molts pobles....
|
|
Cabrero |
No sobra la gent
Wednesday, February 9th 2011, 1:14 PM
ni els animals, ni les plantes. La biodiversitat s'estèn també als humans. El personalisme, de Mounier, i l'anarquisme, preconitzen la importància dels éssers humans com a guardians d'aquesta biodiversitat. A les anomenades societats primitives no sobra ningú tampoc. Si ens hi fixem, per exemple, en el tema dels vells, la seva importància i tenir cura d'ells va en relació inversa al suposat grau de desenvolupament econòmic. No és pas la única raó, però influeix en què les dones cuidadores provinguin, en la seva majoria, d'aquests païssos.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
