| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
NO ENGANYEU NI AL METGE NI A L’ADVOCAT, SI US PLAU!
 dimarts 8/febrer/2011 - 04:25  757  17
No diré que no sóc gens mentider. Però me’n considero més aviat poc i estic molt allunyat de ser allò que se’n diu un mentider compulsiu.
El ser poc mentider en mi no és una virtut sinó és una conseqüència del meu pobre raonament. He arribat a la conclussió que a la vida ni s’han de dir més veritat de les necessàries, ni s’han de dir més mentides de les necessàries.
La meva professió m’ha acostumat a ser discret. I parlo poc en general de la vida dels altres i de la meva, sobre tot en aquells aspectes que poden ser conflictius. Perquè si és veritat que la mentida acaba rebotant, la veritat també pot rebotar i, per tant, en cas de dubte més val parlar del temps, de política o del Barça.
Trobo que dir la veritat té un parell d’avantatges respecte a dir mentides. La primera és que la mentida vol una memòria esplèndida que pocs tenen. La majoria recordem allò que va passar i no recordem la mentida que vàrem construir. I això origina trencacolls molt desagradables. La segona és que sovint la veritat esdevé evident per molt que l’intentis amagar. Hi ha gent, per exemple, que se les dóna de ser d’una classe social elevada i quan t’hi atanses t’adones que res de res. Pur teatre. I mal fet perquè els diners posen tothom a lloc sense contemplacions.
No dic que la mentida no sigui humana. Està clar que hi ha gent que necessita de les crosses de la mentida per sobreviure, fins i tot per aguantar-se ella mateixa. Han construït un personatge perquè la persona que són no els hi agrada i allò al final es converteix en un desvariament constant i malaltís que necessita probablement ajut professional.
Ara bé: hi ha mentides que no les entenc de cap manera. Són les mentides que alguns pacients i clients diuen al seu metge i al seu advocat respectivament. Com et pot curar un metge si no li diues exactament el que et passa? Com et pot defensar un advocat si noli dius exactament què és el que ha passat?
Em trobo amb metges que, després de la primera consulta, em feliciten per haver-els-hi estat tant franc. Jo els hi dic: “És que em vull curar el més ràpid i menys dolorosament possible, sap?”.
I si jo haguès de fer una llista dels clients que t’enganyen tan com poden pensant-se que es fan l’espavilat, seria inacabable. Es pensen que el primer pas per a guanyar un judici és mentir l’advocat però, després, quan el judici comença, són capaços de mantenir el tipus davant del fiscal i si a l’advocat li havien explicat Dumbo al fiscal li expliquen Frankenstein. El resultat és que l’advocat improvisa el que pot i que la defensa queda tocadíssima.
Sigueu sensats: no enganyeu ni el metge ni l’advocat si us plau. Si de cas a la dona. I només de tant en tant.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
Bé,
Tuesday, February 8th 2011, 11:18 PM
si volem "profunditzar" més sobre "mentir",
hauríem de aclarar un aspecte.
La meua opinió, que pot estar equivocada,
és que
"no menteix qui diu el que NO ÉS,
sino el que diu una cosa amb la
INTENCIÓ de ENGANYAR"
Si el que jo dic NO ÉS el que realment és;
(per exemple, si dic que avui és divendres
perque jo crec que ÉS divendres; però estic equivocat, i en realitat avui és dijous,
per a mí jo NO ESTIC MENTINT, ESTIC DIENT UNA COSA FALSA PER EQUIVOCACIÓ)
La meua INTENCIÓ NO ÉS DE ENGANYAR.
Per al contrari, puc dir una veritat, però fent una ENTONACIÓ, o un GEST tal, que dongui a entendre que alló NO ÉS VERITAT (amb la intenció de confondre o ENGANYAR al que m'escolta; aleshores
dient una veritat estic mentint (perque el que he dit ho he fet d'una manera tal per ENGANYAR)
Per a mí, que no s'hauría de mentir MAI. En tot cas, senzillament, abstenir-se de dir una veritat que pot causar un mal.
Simplement no dir res, o evitar el tema. És el cas de molta gent que no volen dir la gravetat d'un malalt, i l'enganyen.
Sé que la meua mare va cuidar a la seua cunyada fins l'últim minut dient-li que ja es curaría. Mentía; però ho feia amb tanta
vehemencia i convicció, que la meua tía i tota la familia volíen que la meua mare estés sempre amb ella perque era la que la feia sentir millor. No me extranyaría que la mare REALMENT s'hagués convençut ella mateixa de que potser sí la nostra tía es curaría, encara que fos per miracle (les dues eren molt religioses i creien en miracles)
|
|
siddharta |
Hi han estudis
Tuesday, February 8th 2011, 1:53 PM
de psicologia social on es demostra que el 50% aprox que diem és mentida, en el sentit que la realitat s'exagera o es disminueix més o menys intencionadament per tal de rebre l'acceptació o aprobació dels altres o no rebre repercusió. Després hi han aquelles mentides que podríem considerar no intencionades, que són aquelles que ens fan repetir certes pautes estereotipades, rols, transferir emocions, fins a tal punt que l'ànima té dues realitats la conscient i la inconscient. La criminologia estudia maneres per com detectar quan un testimoni menteix en un judici, sols per la forma com s'exposen, s'expliquen, els fets a vegades es pot saber.
|
|
ninoska |
Estic d'acord
Tuesday, February 8th 2011, 1:50 PM
Persi crec que tens tota la raó, si enganyem al nostre metge o al nostre advocat , realment ens fem mal a nosaltres mateixos, ells ens han de guarir o defensar els nostres interessos. Ara bé, en el teu escrit sembla que et dones una llicència en el tema d enganyar a la dona. Aquí discrepo de tu. L engany a la dona, o a l 'home, és igual, és igualment un engany a tu mateix.
Si enganyes, és que alguna cosa falla, però no tens valor per afrontar-la, ni capacitat per sol.lucionar-la. Per tant, en aquest cas, també t enganyes a tu mateix.
|
|
sarralenc |
Persi,
Tuesday, February 8th 2011, 10:17 AM
com sempre, molt interessant
el teu artícle, i no diré si convé o no dir mentides.
A mi ni m'agraden ni las sé dir. Sóc increiblement TORPE
(el diccionari em diu que he de dir "graponer", "maldestre",
"desmanyotat", etc etc, mots que no els coneixía). Si intento
dir-ne una, s'em nota al instant; per això no puc jugar al poker!
De pas, m'has fet recordar un rètol que vaig veure penjat a Nova York,
a l'oficina d'un advocat jueu, que tramitava assumptes d'immigració
principalment per persones de parla castellana.
Crec que l'home era molt bo i efectiu. El rètol deia:
"A mí dime la verdad,
la mentira ya la diré yo"
A la cunyada de ma germana li va arreglar,
legal i correctament la residència als Estats
Units d'America als anys 1964-5 ;-)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
