On es el ritme de la teva tonada
El somriure de la infància
Les llàgrimes que brollaven amb les teves rialles
Aquell nen que m’observava
El tren sense aturada
Perdut ja el diable de l’anima
L’esperança del desesper
El silenci que parlava
La ferida que mai rajava
El rellotge que mai s’aturava
Posa’t altre cop d’en peu
Llença la cuirassa que t’embolcalla
No estalviïs en patiment
Fes front al desconeixement
Admet que potser ets viu.......