| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de tartrana
|
|
| |
COSES DE LA NATURA
 dissabte 5/febrer/2011 - 12:58  1283  3
Era fi de setmana. Un dia clar d’inici de primavera amb un cel blau. Menava els meus passos un carreró tranquil en plena natura. El silenci m’acompanyava mostrant-me la sereno de la seva harmonia. Al mig de l’ampla vall, els camps verds eren estores motejades per color vius on passejar la vista. Les pendents, solana i obaga, de la vall protegides per una varietat d’arbres ben formats, donaven aspecte de fortalesa al paisatge.
Inesperadament, un àguila sorgida de entre els arbres, amb les ales ben esteses, trencà de sobte la quietud. En línea recta fou aterrà al mig dels verds prats. La visió del ocell petrificà els meus moviments. Just en el punt d’aterrar un tranquil conill es convertí en aliment. Uns inútils xiscles van donar fi a la vida del rosegador. Sense perdre temps, aixecà el cap tot observant l’entorn i tot seguit l’àliga desplega les ales i batent-les amb força s’enlaira porta’n entre les seves urpes l’inofensiu conill ja mort.
Els seus moviments, guiaven als meus ulls que contemplaven el vol amb direcció als arbres.
Fou per a mi una lliçó de vida i despertà curiositat. Vaig deixar el carreró per descobrir com d’alt d’un pi de la solana, l’àguila deixava l’aliment. Uns pollets ja tenien amb que alimentar-se.
En tornar al carreró, al meu sarró vaig posar una experiència que mai oblidaré.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
