|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
DONCS MIRA, AVUI ESTIC D’ACORD AMB LA SÀNCHEZ CAMACHO.
divendres 4/febrer/2011 - 04:51 591 6
Com que les coses – i menys les idees – no són ni blanques ni negres. Com que és difÃcil no estar d’acord amb res amb algú, resulta que avui escolto unes declaracions de la senyora Sà nchez Camacho i hi estic d’acord.
La senyora Sà nchez Camacho ha dit que el poder autonòmic i municipal català ha creat moltÃssima més burocrà cia de la que el paÃs necessita i que això suposa una llosa per a les butxaques dels catalans. Ha dit que no pot ser que tinguem Generalitat, diputacions, vegueries, consells comarcals i municipis. Hi estic absolutament d’acord. Al 100%.
La burocrà cia – burrocrà cia molt sovint – és un mal necessari i, com a tal mal, ha de ser la mÃnima indispensable. Per tant, si poguèssim passar amb Generalitat i municipis, no només ens estalviariem molts diners, sinó que també ens estalviariem molts trà mits. Construiriem una administració que seria molt més barata que la d’ara, més à gil i probablement més eficaç.
A més no només es podrien rebaixar els impostos – que són un altre mal necessari i, per tant, també han de ser els mÃnims indispensables – sinó que es podrien ampliar les prestacions socials. No llençariem els diners per a unes feines inútils o contraproduents, sinó que els utilitzariem per ajudar més les persones que no poden seguir, millorar l’ensenyament, la sanitat, les infraestructures, etc...
El problema de la senyora Sà nchez Camacho no és que no tingui raó quan predica això a Catalunya, doncs. El problema és que no predica el mateix per a l’estat espanyol. Perquè resulta que l’estat espanyol és una orgia de parassitisme burocrà tic, inutilitat funcionarial i despesa injustificable. I al costat d’aquesta despesa brutal, la despesa burocrà tica de Catalunya – que jo ataco – és de pa sucat amb oli.
El problema de la senyora Sà nchez Camacho és que té una manera de fer números molt estranya. Quan fa números, en comptes de defensar els interesos dels ciutadans als que representa – que són catalans -, defensa els interesos dels ciutadans que no representa –que són els espanyols de les comunitats que provoquen el dèficit públic-. I això no s’entén.
Que el PP cregui en la unitat d’Espanya, que defensi el castellà i tota la pesca no hauria de ser incompatible amb poder defensar els interesos econòmics i socials dels catalans. En aquest sentit l’exemple del PP basc i navarrès és modèlic. Defensen Espanya amb el mateix fanatisme que els d’aquÃ, però també defensen el concert econòmic i els furs amb una empenta que impresiona.
A vegades jo tinc la sensació que molta gent del PP català no se sent catalana, simplement. Que pensa que està de pas en aquest paÃs, que tard o d’hora tornarà a la terra on va néixer i vol que llavors els catalans continuïn pagant el seu déficit. Si no, no s’enten, perquè ning
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|