|
Els governs autonòmics podran dir "No"
divendres 4/febrer/2011 - 03:45 1226 1
al "Pla de competivitat" alemany?
"El difícil és quan un diu que els salaris pugen amb la inflació.
No, els salaris pugen quan s'han aconseguit beneficis. "
Angela Merkel, Cancellera alemanya
Tant que feien broma alguns aquesta setmana amb que ens apuntem a un curs ràpid d'alemany per si cal fer la maleta i buscar feina allà, i al final serà veritat que ens convé aprendre alemany a marxes forçades. Però no per buscar feina a Berlín, sinó per entendre la política econòmica europea que se'ns ve a sobre, i que té un fort accent alemany.
Encara que estàvem tots dels nervis per la visita d'ahir, l'important serà avui, quan està previst que la cancellera alemanya presenti a la cimera de Brussel.les davant els líders europeus el seu esperat pla de competitivitat, amb el que pensa salvar la Unió Europea i la moneda única, que no és exactament el mateix que salvar-nos als europeus.
A canvi de reforçar el fons de rescat, Merkel proposa a la resta de països "harmonitzar les polítiques fiscals, laborals i socials" per "millorar la competitivitat". Ui, qué malament sona això, oi? Harmonitzar és un verb preciós, però quan s'usa en matèria econòmica, ja sabem el que significa. En aquest cas, em temo que fa a igualar per baix: agafar "lo peorcito" de cada país en termes d'impostos, de drets laborals i de protecció social, i generalitzar a la resta. Quant al de ser més competitius ja saben, és una cosa que, com la fama a la sèrie televisiva del mateix nom, costa i es paga amb suor.
Per ara, entre el opac llenguatge economicista de la cancellera, hem agafat una paraula que sí que coneixem: salaris. Ha proposat desvincular salaris d'inflació. Sumin a això el desmantellament de la negociació col.lectiva que alguns pretenen a Espanya, i ja s'imaginen el resultat: pèrdua de poder adquisitiu, treballadors més barats. Com serà la cosa que fins el vicepresident de la CEOE va dir ahir que li semblava un canvi "molt radical".
Si fins ara Europa ens parlava amb un argot burocràtic que no enteníem, ara ens parla en alemany, encara que és com si ens parlés en xinès. Res estrany, ja que en el fons es tracta de competir amb potències com la Xina, un país on em sembla que els treballadors no tenen clàusules salarials.
|
|
|