| |
R
 dijous 3/febrer/2011 - 10:22  1765  2
Estimada desapareguda, he descartat els senyals de fum, perquè se que tampoc t’arribarien i m’he decidit per l’exposició pública semi anònima que representa aquest mitjà.
Aquest matí llegia a la premsa que un grup d’investigació ha inventat alguna substància que aconseguia fer invisibles petits ents. He pensat que jo coneixia algú que havia inventat en plena etapa tecnològica la invisibilitat selectiva.
En l’era de les xarxes socials, facebook, tweeter, xats, blog, ipads,, iphones, tuenties….. havia aconseguit fer-se invisible a voluntat només per algunes persones, per tant senyors científics això que vostès explicaven avui ja està inventat.
Has evolucionat però has errat en la direcció. Has pintat i restaurat les façanes que per a tu eren vitals i has descuidat aquell interior que tenia una llum impactant, una dolça innocència fingida, una càustica ironia una dissimulada intel·ligència i una capacitat de seducció que fugia dels límits de la racionalitat.
I mentre exhibeixes gràficament la teva façana vas perdent mil·límetre a mil·límetre el millor de tu..
Tu que eres capaç de raonar fins esgotar, que eres capaç d’aplicar el toc de bogeria necessari a cada instant, que eres imprevisible i que amb un somriure regiraves el món t’has vulgaritzat.
Has tancat cada porta de la teva ànima, has fet fora la il·lusió i les emocions i has tancat el pas a l’aire mentre el teu cervell funciona en cercles tancats i cíclics que no duen enlloc.
Això si continues essent tant poc pragmàtica com sempre, muntes deserts i somnies en oasis, enlloc de en pous de petroli. Segurament et sentiràs dramàticament sola però no ho diràs, faràs veure que vius una vida de llibre mentre el que voldries es arrencar-ne totes les pàgines.
Amb el teu interior ha marxat la teva capacitat de reacció, de respirar sota l’aigua de viure contracorrent de navegar per mar obert i no perdre’t.
Decebut,allunyat, desesperançat de tornar a trobar mai la que eres, obro aquesta finestra....
|
| |
|
Contactes
Registra´t
