Quan la força
d’afrontar la vida
se me’n va,
escric una poesia.
És la meva manera
de renovar l’aliança
amb aquest món
(que potser no és el millor
però és el nostre
i no en tenim cap altre).
Amb els mots
intento fer un pont
que connecti els meus anhels
amb la gràcia
de la realitat que ens envolta.
No sé si ho faig bé.
Però no puc
fer-ho d’altra manera,
ara ja la nit s’acosta,
el dia m’ha cansat
i el demà necessitarà
més força.
Diria pel poema que ha estat un mal dia...potser m´equivoco, tant de bo sigui aixi... De totes maneres el dia que començara tindras les forces renovades i et tornaras a lluitar per cansarte una vegada mes, llavors, del teu esgotament tornaran a sorgir aquestes paraules amb les quals fas un pont que t´ha portar cap a la felicitat....segur que hi arribaras.
Petons
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't