|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
PALLISSES A BARCELONA
dimarts 1/febrer/2011 - 05:16 794 7
Sovint tinc la sensació que quan els polítics i els sociòlegs parlen de transversalitat dibuixen una entelèquia. Ja fa anys que tinc la sensació que a Barcelona la ciutadania estem dividits en diferents grups que pràcticament no es relacionen els uns amb els altres. Viuen a prop, però no barrejats.
No van als mateixos llocs, no tenen les mateixes afeccions, no tenen els mateixos problemes, no comparteixen l’ideari col.lectiu i, més enllà dels clixés literaris, pràcticament ho ignoren els uns dels altres.
És diu, per exemple, que a Catalunya els consumidors de cultura són unes 100.000 persones. Entenc que es vol dir “alta cultura”, entenent per alta cultura, per exemple, l’òpera i la música clàssica i no els Estopa. Aquests mateixos 100.000 són els que compren llibres i se’ls llegeixen; els que van a les exposicions i als museus, els que frueixen de l’alta gastronomia, etc...
Aquesta sensació de viure en una bombolla impermeable la vaig tenir l’altre dia als jutjats. Tenia tres judicis. En dos dels tres judicis que tenia el meu defensat em va dir que renunciava a defensar-se per por a que li fotèssin una pallissa. I en un dels dos casos els testimonis no van voler declarar pel mateix motiu.
Jo vaig quedar parat. A Barcelona es foten pallisses? A Barcelona hi ha també un submón sense llei ple de vàndals que et trenquen una cama, un braç o la cara quan convé? Jo pensava que aquestes coses només passaven als països d’Hispanoamèrica i resulta que no. I si investiguès segurament em trobaria que és un fenòmen que, fora de l’estat del Vaticà, Andorra, Linchenstein, Mònaco i potser algun altre lloc tocat per la gràcia de Déu i del vedell d’or es donen a tot arreu.
Més que sobtar-me que a la meva ciutat passin aquestes coses, em sobta que visquent jo a la meva ciutat, sentint-m’hi tant identificat, em sorprén quedar parat davant del descobriment. En el fons, més que descobrir les vergonyes de Barcelona, el que descobreixo és que jo, malgrat jo mateix, he construït una imatge de la meva ciutat neonoucentista. Totalment ideològica. I quan la realitat ciutadana no quadra amb l’idea que tinc de Barcelona se’m queda cara de ruc, que és el que sóc.
Aquesta és –modèstia a part- una ciutat que no està malament però que és molt lluny de ser perfecta. Hi ha pobresa, misèria fins i tot. Hi ha delinqüència juvenil i bandes. I els malsfactors foten pallisses als que els hi convé. No s’ha d’exagerar perquè els índexs de delinqüència de Barcelona són baixos, però també és Barcelona tot això.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
enPipes |
part fosca
Wednesday, February 2nd 2011, 2:48 AM
Aquesta part fosca de Barcelona, amb una delinquència superior a Montreal, New York o (per descomptat) Berlin, té les seves èpoques. Fins els anys 80, era molt pitjor. Les pallisses es veien, i es callaven. Després els reis de les pallisses van passar a ser els skins, auspiciats per la policia post-franquista (encara en queden d'ambdós). Peró amb la arribada de la gran immigració de Sudamerica, aquelles anècdotes explicades sobre viatges ("allà per 50 dòlars contractes a un bar un "matón") anteriorment, ara s'han importat a la nostra ciutat. Els desesperats matons abans immigrants de les Españas, ara son colombians, o russos (més professionals, ex-militars).
A part de les pallisses "espontànies", com la d'aquell trompetista de la Orquestra Ciutat de Barcelona, apallissat per dos oficials de la policia "de paisà", per ser negre, crec que les que son "d'encàrrec" creixen amb la misèria, i es redueixen amb el creixement del benestar i el nivell cultural. Sense aquest factor, els que paguen aquests serveis (gent amb cultura i diners) no troben tant fàcilment la oferta. També ajuda la unió de les persones davant d'aquests cassos.
|
|
sarralenc |
Com de costum, Persi
Tuesday, February 1st 2011, 6:18 AM
Magnífic artícle.
Quan jo vivia a Montreal, allà pels anys 1970, coneixía un català
molt però molt especial (raríssim, fins i tot es va "convertir" al judaísme, segons ell, perque els seus fills es "relacionessin" amb elements més acaudalats, i pujessin de posició econòmica i social)
Doncs aquest individu, que entre altres coses, comprava cases o pisos, els mig arreglava, els llogava o els venía, i em deia amb TOTA LA NATURALITAT DEL MÓN, que si algú no li pagava, ell només avisava als "TRENCA-CAMES" i tot arreglat.
A mí també em va sobtar. Però es que al món hi ha de tot.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|