suposo que no m'entens i també que tinc poca credibilitat, però en aquest desert de vida que m'estic construint quan hi dibuixo un oasi, porta el teu nom.....
has de construïr sobre uns únics plànols sense massa capacitat de modificar res si vols que la casa s'aguanti....
m'ha agradat molt llegir-vos a tots... petons
si construim un nou paisatge, podem entretenir-nos triant els elements que hi volem.
Els elements que ens faran estar bé.
i el nom: el més bonic del món, el que ens faci somriure, el que ens faci pessigolles a les orelles i al cor quan el sentim. Si ens fa mal, ens posa tristos... No cal posar-lo.
que sigui per que adores les dunes , l'escalfor del sol, l' immensitat del silenci
i els ulls dels tuaregs
Posa-hi una pila d'oasis , amb palmeres plenes de dàtils i de vida , on reposar i refrescar-te
Si construeixes un mon ...que mai et sigui hostil
...que la seva pols se´t fiqui als ulls.
Si parles de desert...parles del groc àrid de les dunes
Si parles d´oasi...parles del blau estancat entre el verd inalterable
Si parles així...potser ets davant d´un miratge
Fuig del desert.Et pot confondre.
Cerca el verd intens en un prat fèrtil...
Cerca el groc viu del seu fruit...
Cerca el blau marí més enllà de l´horitzó i summergeix-t´hi...
Quan aixequis la mirada neta potser gaudiràs del més bell dels arcs de Sant Martí
al desert no hi ha quasi res, nómes sorra i miratges. I de vegades els oasis són miratges. I caminar cap a un miratge és el mateix que caminar cap a la tomba.
construeix boscos plens d'arbres
jardins plens de flors
carrers plens de gent
....si et sents en el teu desert...... a què esperes per començar a córrer...? ....del desert només te'n pots salvar tu i a tu mateixa...fes algo al respecte...lluita, corre, plora, crida, viu! ...el teu oàsi es ben buit de ningú que no siguis tu mateixa i l'aigua que en beus es emmezinada i plena de compassió per tu mateixa...reescriu el nom que hi veus amb el teu pròpi i cerca la pau que tant et cal...