|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de kike93
|
|
|
Tipus de gossos
dimarts 25/gener/2011 - 06:13 1227 9
Hola, m'agradaria compartir en tots vosaltres quins tipos de races us agraden a vosalters, jo tinc un pitbull mexicà (que es d'aquests baixets i amb el cap gros) i una american stanfford de 3 messos i mig.
He creat l'article en la intenció de que opineseu sobre les vostres races favorites i lo que vulguessiu ^^'
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
MsV_XM |
Lo que importa no es la raza
Tuesday, January 25th 2011, 10:45 AM
Hola, jo tinc 7 gossos ja que tinc un terreny on els puc tenir, tots els meus gossos son de cruces entre razes, tenia un que era un cruce de pasto alema i masti dels pirineus molt maco i molt dosil que el vam tenir que sacrificar per problemes de salut, uns anys abans, tenia una gosseta que era un cruce de Teckel i un terrier, la qual era molt cariñosa i estimada per tots.
Ara un gos i una gossa que son cruces de pasto alemany amb rottweiler, els quals els vam treure de una gossera.
També tinc 1 gos i 3 gosses que són fills de la gossa treta de la gossera, els quals són molt docils.
El unic que vol un gos es carinyo i que juguis amb ell.
Les razes no importen, ja que hi ha razes que poden ser molt boniques i tot el que tu vulguis, haver de comprar o regala un gos o un gat per el simple fet de ser de raza es una tonteria com una catedral, ja que hi ha moltes gosseres que estant saturades de gossos i gats, molts dels quals son abandonats a la ma de deu quan una familia s'aborreix del animal.
La raza no importa lo que importa son les emocions que et poden fer arribar a sentir.
|
|
Vegana |
Hola Kike93,
Tuesday, January 25th 2011, 7:33 AM
no tinc cap especial predilecció per cap “raça” de gos, de gat o de persona. I estic totalment d’acord amb l’Rdk. Si mires el vídeo que t'ha linkat entendràs més coses que les que jo t’explicaré de la cria.
Segurament no sabràs que, per a mantenir les “races” de gossos que després es vénen al mercat (per a fer-nos companyia aquí o per a ser menjats a altres llocs del món), cal matxacar-los a fons.
Els puppy mills (o centres de cria de gossos i gats) funcionen igual que les granges de fabricació de porcs, cavalls, vedells, gallines... Les gosses són muntades cada vegada que entren en zel (fins i tot pels seus germans, fills i néts) i, quan ja no són “productives”, se les abandona o mata.
No reben atenció veterinària (surt més barat quedar-se camades noves per perpetuar la seva reproducció) i l’alimentació és més aviat insuficient i inadequada. Generalment viuen en minúscules gàbies tota la seva vida, al exterior o en llocs insalubres, i no surten mai d’allà. MAI.
Mister Guau, a bcn, es una de les botigues que més denúncies acumula per comprar camions plens d’animals “de raça” de centres de cria dels països de l’est. Els gossos viatgen en camions, sense menjar ni aigua, i la major part arriben amb processos vírics que els causen molts problemes de salut i fins i tot la mort.
Però és prou barat comprar camions plens de mercaderies, tot i que algunes arribin “fetes malbé” o mortes pel camí (és més, la garantia és molts cops que, si la mercaderia-gos es mor abans de “X” dies, te la canvien per una de menys “defectuosa”).
Fa poc s’ha fet un rescat d’un centre de cria de yorkshires a Catalunya. I t’asseguro que els gossos rescatats fan pensar en qualsevol cosa menys en la felicitat de ser un gos de raça que és utilitzat per a interessos humans. La sarna, els abscessos, els tumors, les ferides obertes amb processos de larvació per insectes… se’ls menjaven.
Si tens algun interès especial per algun tipus de gos, et demanaria que no en compressis mai. Totes les gosseres i refugis estan plenes d’animals de les races que t’agraden, i adoptant-ne, com a mínim, no permets que la gent que els té per a fer diners rebi els teus per a perpetuar aquesta explotació.
Les races són construccions humanes per a interessos humans. I dels gossos que tu admires, hi ha països com els EEUU que estan pensant de “prohibir-los i destruir-los”.
Ja veus que bordes que som: primer els fabriquem amb característiques que ens interessen per a lucrar-nos millor (per "defensa"o per apostes per baralles, p.ex) i quan resulta que ens fan por, els volem "destruir". Som la polla.
Salut
|
|
vetera |
Labrador
Tuesday, January 25th 2011, 6:40 AM
Vaig tenir un labrador, i per mi és un gos extraordinari, és molt llest, el menjar el motivar molt, no borda, no és gens agressiu, resistent a l'esforç, familiar, (és ideal per la casa on hi hagin nens).
Va agafar un càncer de fetge amb només 9 anys i el vaig haver de sacrificar. Ja et pots imaginar el drama familiar que això va representar Ens l'estimàvem molt.
Quan pel carrer em veig algun, no puc evitar la temptació d'acaronar-lo
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|