| |
Obres al Mercat de Sant Antoni - I
 diumenge 23/gener/2011 - 07:25  520  0
De petit, jo havia arribat a la conclusió que el barri de Sant Antoni es deia aixà grà cies al Mercat. De la mateixa manera que Josep-LluÃs Núñez presumina que Barcelona portés el nom del Barça, jo pensava que primer havia estat el Mercat i després del barri. Pel que fa al sant, tot i que jo llavors era un catòlic més o menys devot, no li donava cap importà ncia. L’havien aprofitat per donar-li en nom al Mercat, que donava nom al barri.
No sé quan devia ser la primera vegada que devia anar al Mercat de Sant Antoni. Jo calculo que deuria ser pels anys 70, al voltant dels meus 10 anys i que hi devia anar amb ma mare a canviar els cromos de les coleccions que feia. Llavors coleccionar cromos era quelcom que es feia molt més sovint que ara i les coleccions no només eren de jugadors de futbol – que també – sinó d’animals, de cotxes, de motxos, de monuments del món, de personatges de séries infantils, etc...
A més a més d’això, la meva mare tenia uns cosins flequers al carrer Borrell amb Tamarit – que encara hi són – i, de tant en tant, els anà vem a veure.
AixÃ, doncs, tot i que la meva mare no era parroquiana del Mercat – d’ençà que es va casar i es va instal.lar al carrer de Sant Rafael, cada dia del món anava a La Boqueria, on ja anava la meva à via paterna i, per a comprar roba, anava a les botigues que hi havia al carrer Sant Sadurnà ( avui desaparegut ) i al carrer de l’Hospital – jo en tinc un record de molt petit.
Tampoc el meu pare tenia tendència a anar cap aquella banda. Ens duia a missa a l’Església de Sant Agustà i, quan en sortir de missa anavem de passeig o a dinar, ho feia cap a la Rambla. La meva tendència, doncs, de petit i d’adolescent fou més anar cap a la Rambla que no pas cap al Mercat de Sant Antoni.
De mica en mica, però, els llibres van esdevenir importants per a mi i les parades de llibres vells de Sant Antoni se’m van fer irresistibles. Hi anava devotament cada diumenge a veure que trobava i era estrany el dia que no tornava a casa amb quatre o cinc llibrots, que feien rondinar ma mare perquè, deia, aviat no sabrÃem on posar-los ( ma mare, amb els quatre mil volums que dec tenir actualment, tindria un cobriment de cor, segur ).
Llavors em vaig enamorar del Mercat de Sant Antoni i vaig pensar que, de gran, m’agradaria viure-hi al davant. Per tres motius: perquè trobava l’edifici majestuòs (el problema del Mercat de la Boqueria és que queda enclotat entre altres edificis i no es veu), perquè hi podria anar a comprar llibres cada diumenge només traspassant el carrer i, tot i que jo no anava a comprar gairebé mai, perquè pensava que sempre havia de ser útil tenir un mercat davant de casa ( i més per persones com jo que no em estat mai gaire treballadors ).
Com m’ha passat amb la majoria de desitjos que he tingut en aquesta vida –que gairebé mai no han estat impossibles-, anys a venir, vaig aconseguir comprar un pis just davant el Mercat de Sant Antoni, concretament al carrer Manso, entre les Rondes i Urgell –que fan una estrella de tres puntes – i Borrell.
El cas és que encara hi visc i n’estic content. Potser m’agradaria viure a una escala més elegant. Potser m’agradaria viure a un pis més gran i més endreçat. Però el lloc, just al davant del Mercat, em sembla perfecte.
A aquest pis hi vaig tenir el meu primer despatx i recordo que passava les hores buides, mentre els clients no venien o bé contemplant els gats que omplien els terrats a la part posterior de la finca o bé veient com la gent anava i venia del mercat o mirant com els ocells – coloms o gavines – revolaven pel sostre o com plovia a bots i a barrals a l’estiu o a la tardor. Sempre m’ha aclaparat la bellesa. Sempre m’ha agradat molt badar.
|
Contactes
Registra´t
